Treball laboral i realització espiritual

Agost és sinònim d’estiu i de vacances, però també és un moment idoni per fer balanç de la primera meitat de l’any.

Un dels aspectes que més ens qüestionem en aquesta època de l’any és el treball. Quelcom obvi, si tenim en compte que la mitjana de temps que una persona dedica al treball al llarg de la seva vida és, aproximadament, d’entre vuit i nou anys…una desena part de la nostra vida!

Per això mereix la pena preguntar-nos: quin és el propòsit del treball?

LA NOSTRA APORTACIÓ A L’UNIVERS

Segurament, moltes persones pensen que el treball ha d’estar en sintonia amb la passió o la vocació de cadascú. D’altres argumentaran, en canvi, que el treball només serveix per “guanyar-nos el pa” i que, per això, no importa la professió sinó el benefici econòmic.

No obstant això, crec que el treball es pot viure des de diferents estadis de consciència que implicaran una experiència interior totalment diferent. Un d’ells és entendre el treball com una contribució a la pròpia creació de l’Univers. És a dir, com una aportació a la millora o l’enriquiment de la mateixa Creació.

Aquesta seria una aproximació molt sàvia. El treball no ens ajuda a guanyar-nos la Vida, com alguns podria pensar. Simplement, perquè la Vida sempre ens és donada!

El que guanyem, per contra, són els diners que ens permet subsistir materialment, però no la Vida en si mateixa.

EL TREBALL COM A TEMPLE

D’altra banda, a través de la nostra professió, podem realitzar un veritable treball de Descoberta Interior. L’àmbit laboral és, sens dubte, un espai de creixement personal molt poderós. El treball és com un temple: un espai on es donen una sèrie d’oportunitats perquè ens descobrim. Oportunitats que són necessàries per al nostre creixement personal.

Però no es tracta de què el treball sigui un “temple” perquè sigui quelcom “especial i diferent” a la resta de la realitat, sinó perquè tot el que succeeix en la nostra vida, absolutament tot, és un espai sagrat on podem conèixer-nos.

En aquest sentit, m’agradaria remarcar que no tenim dues vides: la laboral i l’espiritual. Es tracta de la mateixa. L’espiritualitat succeeix a través del treball, a través de la nostra vida quotidiana. Tots els aspectes formen part de la nostra realitat.

I el mateix pot dir-se de tots els altres àmbits: la família, l’amistat, la creativitat, l’oci, l’art… tots són espais per créixer interiorment i tot forma part d’una única vida. No la dividim en compartiments.

NIVELLS DE COMPRENSIÓ DEL TREBALL LABORAL

En aquest sentit, existeixen diferents nivells de comprensió del treball que ens poden ajudar a saber en quin nivell de consciència ens trobem.

En el primer nivell, vivim el treball com un càstig, és a dir, ens sentim obligats i obligades a treballar per guanyar-nos el pa. No comprenem el seu significat, ni som feliços. Creiem que els diners s’han de guanyar-se amb la suor de la nostra front i el nostre sofriment. Això canvia al moment en què comencem a plantejar-nos si existeix una altra manera d’entendre el treball.

En el segon nivell, comencem a viure el treball com un lloc on expressar les nostres capacitats. En aquest punt, un es limita a expressar el que sap, com si fos una espècie de paó demostrant el seu valor a través de les seves plomes. No obstant, en aquest nivell, moltes vegades pensem erròniament que pel simple fet de mostrar les nostres capacitats, el món té l’obligació de reconèixer-nos i admirar-nos. Creiem que si triomfem professionalment deixarem enrere el nostre dolor psicològic. Per això, sovint, convertim el treball en un lloc de reconeixement.

En el tercer nivell, el plantejament és completament diferent: volem ser tan útils com puguem, sabent que els resultats no depenen de nosaltres. Per tant, no només expressem les nostres capacitats (allò que sabem fer), sinó també els nostres valors: allò que, quan ho expressem, sempre millora la realitat.

Ens expressem des de la part més profunda de nosaltres pel simple gaudi d’expressar-nos i descobrir-nos. Si som capaços de valorar el que tenim i expressar-nos, sense negar-nos a rebre, podrem experimentar que el que rebem és immensament més gran que el que donem i, gradualment, això ens aproparà a l’últim nivell.

En l’últim nivell, ens adonem que l’energia, l’amor i la intel·ligència que expressem en el treball no els hem creat nosaltres. No hem creat aquest amor, ni aquesta comprensió, ni aquesta energia… ni tan sols hem creat l’espai on el propi treball es genera És la Vida la que ho ha fet i la que s’expressa a través de nosaltres en un ball constant.

Si decidim participar del moviment de l’Univers, tindrem més gaudi i, segurament, contribuirem a una societat més conscient, però si no ho fem tampoc importa: la nostra negativa també és útil al món i, encara que no ens adonem, formarà part de la mateixa coreografia igual que els errors formen part de l’aprenentatge de qualsevol matèria.

BUSCAR LA TEVA MISSIÓ

El treball ens ofereix l’oportunitat de buscar els nostres valors i expressar-los, de vegades en circumstàncies adverses. Per això, et convido a buscar els valors que vols mostrar en el teu treball. Busca el motiu fonamental d’amor en el teu treball, perquè el puguis recordar quan les coses vagin malament.

Quin és? Pots escriure’l? Et serà molt útil en moments de tempesta!

2 pensaments quant a “Treball laboral i realització espiritual”

  1. Em dedico al món de l’ educació. Vaig estudiar ” pedagogia terapèutica ” fa 32 anys. Per mi l’ acompanyament i vincle que pugui generar amb un infant, adolescent, jove…és ” sagrat”. Com tot el que visco cada dia. Estic completament d’ acord amb tu, de com hauriem de viure ” el treball” els éssers humans. Des de la plenitud. Només així podem ser ” co- creadors” i donar ” vida ” al món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *