Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal

En realitat, no celebrem el Nadal només per recordar el naixement de Jesús. El celebrem per recordar-nos que un altre naixement ha de succeir i que, pel que sembla, encara no ha passat.

El Nadal no és un fet que va ocórrer en un estable fa 2000 anys, sinó quelcom que ha de passar ara i en la nostra realitat. Mentre aquest naixement no succeeixi, seguirem celebrant el Nadal per recordar a qui ha de néixer, que neixi. Tanmateix, sembla que gairebé ningú ho recorda i per això creiem que el Nadal és només la celebració del naixement d’un tal Jesús de Natzaret, oblidant-nos del verdader naixement i el més important de tots.

Però, quin naixement estem esperant? A qui esperem?

L’Evangeli, un llibre per ser viscut

Tots els llibres sagrats expliquen allò que hem de fer, són llibres d’instruccions, llibres per ser viscuts. Per desgràcia, acostumem a concebre’ls com a llibres per ser llegits i no els vivim, no entenem que ens estan donant instruccions precises.

L’Evangeli, on té l’origen el Nadal actual, també és un llibre d’instruccions i no ha de ser entès de forma textual sinó que ha de ser viscut, integrat en la pròpia realitat.

Si ho haguéssim d’explicar a través d’un símil, aquest podria ser traslladable al d’un mapa. Els mapes van ser dissenyat per ser emprats en els viatges, per ser recorreguts, viscuts, i no per ser estudiats a casa sense sortir per la porta. No hem de confondre el mapa amb el viatge, ni els llibres sagrats amb les seves metàfores. Ambdós s’han de posar en pràctica. Quan arriba el Nadal succeeix quelcom similar: pensem que es tracta d’una bonica història d’un nen-Déu de cabell ros nascut en un estable. Renoi! No ens estem assabentant de gaire!

El fill de Déu, es va encarnar?

El Nadal no parla de Jesús sinó del nostre propi naixement. El TEU naixement. Fa 2000 anys va néixer algú que s’adonà que la seva essència era divina i decidí expressar-la fonent-se amb la Realitat i amb el significat de la vida, amb la totalitat, amb la divinitat. En altres paraules, ser fill de Déu creixent a la seva imatge i semblança.

El que celebrem en aquest període festiu és que ara som TU i JO els qui hem de néixer. El Nadal et crida a què neixis. El teu cos s’ha de convertir en el Betlem, has de fer créixer la consciència que està dins del teu cos per a què assumeixi la divinitat. Però per fer-la créixer cal haver nascut abans. És a TU a qui la creació està esperant. Així doncs, no es tracta de Jesús, es tracta de tu, de mi, de nosaltres. Donar el salt d’una visió infantil del món fins a convertir-te en saviesa i consciència.

Arribar a convertir-te en qui estàs destinat a ser. Néixer per acollir el coneixement -alguns l’anomenen Esperit Sant- fins adonar-te que tu també ets a imatge i semblança de la Totalitat.

El Nadal és l’ocasió per néixer realment i això és el que celebrem. Una crida a la nostra essència.

Mentre continuem celebrant el naixement aliè ens estarem perdent el nostre propi naixement. Estarem obviant el missatge del que nostra consciència podria arribar a ser. Prepara’t per néixer. Desperta la teva essència divina a través de la comprensió i l’amor: aquest és el verdader missatge del Nadal. Escolta’l!

Un estrella ens guiarà

Per néixer només necessitem guiar-nos per la llum, pel desig de descobrir la Veritat. Només així podrem desdibuixar la nostra ignorància i el resultat serà la Nativitat aquí i ara. Conseqüentment, TU naixeràs com la persona que has de ser, com la consciència divina que estàs cridat/da a ser.

Durant aquest camí cap al naixement, la estrella de Betlem ens guiarà de la mateixa manera que acompanyà al Reis per a no confondre’ls amb l’or mundà. En aquest fragment bíblic, Jesús rep tres ofrenes que tenen un significat rellevant.

Ens atrevim a néixer?

Naixem ara! No renunciem al regne de Déu, està aquí i ara. No donem credibilitat a aquells que diuen que el món és només un mar de llàgrimes o que la vida comença quan morim. Descobrim que estem cridats a viure en plenitud des d’aquest mateix instant. Abracem la nostra consciència divina i deixem-la néixer en aquesta època de festivitat i consciència.

El Nadal és, ni més ni menys, que la crida de Déu per descobrir la teva pròpia essència, l’original i verdadera. Per a tu, es tracta d’una ocasió ineludible per tornar com el fill pròdig a la teva mare i al teu pare, a l’essència i a la vida. El Nadal et demana que neixis.

Neix! T’estan esperant. El món resta orfe sense tu.

Publicat per

Daniel Gabarró

Em dic Daniel Gabarró Berbegal i el meu ofici és inspirar, acompanyar i transformar conscientment persones, empreses i organitzacions. Em dedico a il·luminar la realitat, crear mapes per tal d'indicar els camins per arribar el més lluny possible com a societat, com a empreses i com a persones individuals. Algunes persones em defineixen com a Sherpa, ja que els mostro el camí i els acompanyo durant el trajecte, d'altres em defineixen com a filòsof pràctic, com a pensador, assessor o fins i tot, com a intel·lectual perquè faig intel·ligible la realitat sense simplificar-la. En qualsevol cas, camino al costat de les persones a les que ajudo. Imparteixo formacions per a empreses, administracions i organitzacions que volen adaptar-se al nou paradigma: els vells temps ja no tornaran i cal obrir-se a la nova realitat. També faig cursos per a persones interessades en el seu creixement personal i despertar espiritual, en la línia de l'Antonio Blay i l'Anthony de Mello. Professionalment sóc empresari, escriptor, conferenciant, formador, diplomat en direcció i organització d'empreses, mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, diplomat en direcció, expert en PNL i exprofessor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Lleida. Col·laboro habitualment en diversos mitjans, com "L'ofici de viure" de Catalunya Ràdio, que ofereix eines emocionals per a la vida diària. He publicat alguns materials sobre temes diversos: espiritualitat i empresa, tècniques d'estudi, tècniques d'investigació, didàctica de l'ortografia, evolució moral, transformació de la masculinitat, fracàs escolar... entre d'altres. Sóc aquí per ajudar-vos.

6 pensaments quant a “Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal”

  1. És molt curiós que just la nit abans de Nadal, l’any passat, vaig decidir trencar del tot la meva relació, després de 20 anys! Aquella nit va ser l’última amb la meva família política. L’endemà vaig dir que no em trobava bé pel dinar familiar. I vaig dinar amb la meva mare i molt orgullosa d’haver fet el pas! El pas cap a retrobar-me a mi mateixa, i ara que he llegit l’article, com de tornar a néixer!
    M’ha agradat molt aquesta visió del Nadal!
    Gràcies Daniel!

  2. El que més em sorprèn de tota aquesta descoberta, és de l’esbiaix amb que se’ns ha explicat la Història Sagrada. Conforme vaig llegint , escoltant i veient tot el que em sembla que m’aproxima a la meva essència, més me n’adono de l’aclaparadora senzillesa del missatge, i alhora, de la immemsa dificultat, no tan sols de posar-lo en pràctica, sino de veure’l, d’identificar-lo.
    Estic molt contenta d’aquesta aventura i intueixo que només em pot portar a descobrir un món fantàstic!!
    Moltes gràcies Daniel, és un plaer immens compartir amb tu aquest camí!!

  3. Carai, arribo tard, no habia descobert aquest pessebre! Jo tinc la sensació que he iniciat un mou camí que intentaré gaudir cada dia….
    Gràcies Daniel per obrirnos la porta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada