L’essència que som: què és i com reconnectar amb ella

Moltes vegades, parlar de creixement personal implica parlar de l’“essència” que som. Però, l’essència és alguna cosa que està més enllà del nostre cos, de les nostres emocions, dels nostres sentiments o de les nostres accions.

Ara bé, què és exactament l’essència?
I la pregunta més important, podem connectar amb ella?

EL VERITABLE SIGNIFICAT D’ESSÈNCIA

Si haguéssim de definir la paraula “essència”, podríem dir que és “allò que està en un/a mateix/a i que és l’única cosa que no varia, que no es mou”. Per comprendre la seva importància en el camí del creixement interior, hem d’explicar quin paper exerceix en la nostra Vida.

Si ens aturem uns segons, veurem que en la Vida existeixen dues pel·lícules. Una pel·lícula és externa i està en constant moviment. Es tracta de les circumstàncies de la Vida, que ens passen pel davant; del ritme de la Vida que mai es deté.

Però, alhora, existeix una altra pel·lícula interna que també està en constant moviment. Els pensaments, per exemple, vénen i van sense possibilitat de detenir-los; les nostres emocions semblen una muntanya russa, de vegades en caiguda lliure; i tampoc les sensacions del cos físic són mai les mateixes.

Amb aquest teló de fons, entenem que l’essència és l’única part que sempre està en calma. És com si fos l’espai en el qual es produeix l’obra de teatre que s’està representant. Quan ens connectem amb ella, l’essència ens permet viure conscientment allò que ens succeeix. Ens convertim en espectadors conscients de l’experiència de vida, però, alhora, actors de la resposta que donem. No es tracta d’un espectador passiu, sinó d’un espectador que és conscient de ser.

En aquest sentit, les idees poden anar canviant, però l’essència que som continua en el mateix lloc. Els sentiments poden variar, així com les sensacions, però la nostra consciència de ser aquest espai interior de vida segueix inalterable.

CANVIAR EL PUNT DE MIRA

Aquesta subtil diferència entre ser espectador actiu i experimentar passivament allò viscut com si això fos el meu “jo”, és difícil de valorar en la societat que vivim. Sembla que existeix una llei no escrita que ens obliga a posar tot el focus d’atenció en l’exterior, perdent-nos així la consciència del “jo” que sóc, allunyant l’atenció del veritablement important: el jo conscient.

El canvi resideix a posar el focus d’atenció en un/a mateix/a. Això permet que la nostra quotidianitat es transformi i, amb ella, el nostre benestar interior. A partir de llavors, poc importa el que succeeixi fora, ja que l’important ja està ocorrent dins nostre.

Una de les dificultats que trobem quan intentem posar el focus en nosaltres mateixos és identificar-nos amb un “personatge o rol” que ens hem creat inconscientment. Tot flueix de forma mecànica i no hi ha res permanent que sempre hi sigui i que ens permeti viure la vida amb consciència. Som el personatge que sent i fa, i nosaltres anem darrere d’ell com si fóssim titelles.

Afortunadament, aquesta situació pot trencar-se quan connectem amb la nostra essència: qualsevol rol que ens hàgim creat s’enfonsa de forma natural. Això és el que ens permetrà començar a viure la vida, i deixar de ser viscuts/as per la Vida.

PASSOS PER APROXIMAR-NOS A L’ESSÈNCIA

Sens dubte, el primer pas d’aquest procés és comprovar que som com “màquines”: actuem de forma mecànica i sense consciència. Moltes vegades, per exemple, ens enfadem o ens preocupem sense haver-ho decidit prèviament, i aquesta és una acció mecànica.

Curiosament, només quan ens n’adonem, podem començar a deixar de ser màquines i descobrir en la Vida múltiples lliçons per aprendre. Això és així perquè en la Vida es donen totes les lliçons que necessitem aprendre, en tot moment. Aprofitar-les, o no, depèn de nosaltres mateixos. Però, per això, és important ser conscients del que vivim en lloc d’anar amb el pilot automàtic.

El segon pas és decidir assedegar la set interior i convertir qualsevol lloc en un espai d’autoconeixement. El despertar interior ens ensenya que qualsevol espai de la nostra Vida pot usar-se com un espai per descobrir-nos: no hi ha llocs sagrats i llocs profans. És a dir, el treball interior es produeix en tots els espais on estem vivint. Perquè, sinó vivim conscientment en el lloc on estem, on ho farem? Hi ha una única vida, que és la que estem vivint ara mateix.

Tanmateix, moltes vegades ens n’oblidem. Per no despistar-nos i perdre’ns en el frenesí diari, podem participar en algun espai de creixement personal com a Universitat de Vida: un gimnàs per a l’ànima, amb el propòsit d’integrar el treball interior en la nostra quotidianitat.

El tercer pas és convertir tots els moments de la nostra vida en un espai de creixement personal. No solament qualsevol lloc, sinó tots els moments. Res succeeix fora de la nostra vida, doncs usem-ho tot per créixer! Només cal ser conscients del moment en el que vivim: aquí i ara.

Tots els escenaris i moments ens donen una oportunitat meravellosa per créixer interiorment, per això, aprofitem-los!

GAUDIR DEL VIATGE

Intentar connectar amb la nostra essència no ha de concebre’s com una obligació o una promesa que ens fem a nosaltres mateixos (això seria part del personatge), sinó que ha de ser fruit de l’amorosa decisió de descobrir-nos. Existeixen moltes maneres de connectar amb nosaltres com, per exemple, Universitat de Vida, que t’animo a descobrir a: www.universidaddevida.online

Però, al marge de l’opció que decidim, quan aquesta necessitat es doni, hem d’entendre que emprendrem un viatge apassionant i joiós cap al nostre interior. En concebre’l com a plaent, podrem trobar i aplicar eines útils per descobrir-nos. Com s’acostuma a dir: no podem gaudir del destí si abans no hem gaudit del viatge.

4 pensaments quant a “L’essència que som: què és i com reconnectar amb ella”

  1. Preciós i molt interessant aquest text sobre la nostra essència! M’ha ressonat molt i he sentit molta força al llegir-ho. Gràcies!

  2. Daniel m’encanta que em recordis tot això! Tota aquesta veritat de la vida, de nosaltres, del sentit…
    Llegir-lo o escoltar-lo forma part d’un dels meus despertadors. També és per a mi un bon àpat de felicitat…
    T’agraeixo el fet de compartir. Sé que la teoria potser només la teoria. Per això, com més despertadors, més probabilitat de crear un hàbit de consciència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *