La felicitat: una moda imposada?

Vivim en una societat en la que està mal vist no estar alegre i somrient tota l’estona. Es creu, erròniament, que si no somriem no som feliços…i a més, se’ns culpa d’això! Quin error!

EQUIPARAR LA FELICITAT A UN OBJECTE

Aquesta idea d’equiparar l’alegria a la felicitat juga en contra del veritable autoconeixement. Per tant, juga en contra de nosaltres mateixos.

El fet de buscar la felicitat com un objecte extern: en l’alegria, els sentiments positius, el riure, el somriure… és el que ens allunya d’ella.

Moltes persones s’enceguen amb això i no aprofundeixen en el moment present. Per aquest motiu, viuen en una carrera constant cap a un futur ideal que no té final. Curiós, veritat? Aquells que diuen buscar són, precisament, els que menys acaben trobant.

Però la felicitat no es troba en cap lloc extern. El riure, les emocions, els sentiments o el somriure són, en el fons, formes de mostrar-me, és a dir, quelcom externa a la meva essència. I res extern pot donar-me la felicitat. La felicitat la sóc. I la cerca en allò l’extern m’allunya del que sóc.

En realitat, la felicitat tampoc depèn de les circumstàncies externes que ens toqui viure, sinó de la resposta interna que donem a allò que estem vivint. Evidentment, algunes circumstàncies són més difícils que d’altres, però el veritable abisme no està en el que ens ocorre, sinó en com responem davant d’això.

Per exemple, encara que quan estem malalts és més difícil ser feliç, és possible ser-ho. Si això no fos així, si fos imprescindible tenir bona salut per ser feliços, cap persona malalta podria ser feliç. I n’hi ha!

En tot cas, crec que el problema de la felicitat rau en confondre els seus diferents nivells i anomenar felicitat a coses que no ho són.

No confonguem la felicitat amb la salut, no confonguem la felicitat amb els acudits, no confonguem la felicitat amb el plaer…

FELICITAT: LES CONFUSIONS HABITUALS

Dit això, hem de descobrir quins són els errors o confusions habituals.

Així no anomenarem “felicitat” al que no ho és. Així sabrem on estem i com dirigir-nos cap a endavant, deixant de costat els errors i pressions socials.

Les persones tenim diferents nivells. A cada nivell li correspon un cert grau d’harmonia que pot confondre’s amb la felicitat.

Existeix un primer nivell, que és físic i que es relaciona amb el cos. Quan no tenim cap malaltia diem que tenim un cert benestar físic. Naturalment, el benestar físic és important i resulta més fàcil pujar als següents nivells que ens connecten amb la felicitat si tenim un cos que no ens faci mal. Però el dolor o la malaltia no és un obstacle insalvable per conquerir l’Ésser, la Felicitat en un nivell superior. Però remarco: l’absència de malaltia o dolor no és felicitat, sinó benestar físic.

En un segon lloc, trobem un nivell mental o sentimental. Vull remarcar un detall que tot sovint s’oblida: els sentiments es viuen en l’espai psíquic, mental i no en el físic. En aquest sentit, els sentiments són “mentals”. És més, els sentiments són fruit del que pensem: si penso que estic en perill sentiré por; si penso que em premiaran, em posaré content… Els sentiments no només es produeixen en l’àmbit mental o psíquic, sinó que també són fruit dels nostres judicis mentals. Per això són senti-mentals.

Quan el sentimental està equilibrat i dominem la nostra ment tant com per poder mantenir-nos en calma, el que trobem és un ‘benestar psíquic’. Quan estem equilibrats en aquest nivell vivim una alegria natural i, alhora, una sensació d’energia i força. Però això no és, encara, el que jo defineixo com a felicitat, sinó “benestar psíquic”.

En tercer i últim lloc, arribem al nivell espiritual. A què em refereixo amb “espiritual”? Doncs a descobrir qui Sóc en Essència. Perquè quan jo descobreixo la meva Essència, la felicitat és el resultat natural i inevitable. No es tracta de benestar físic, ni del benestar psíquic, sinó de Ser aquí i ara més enllà de qualsevol categoria. En aquest nivell, comencem a descobrir que l’important és la Vida, la Presència o Alè Vital que m’habita i que És.

I aquest descobrir-se com Ser és pura felicitat. Aquí sí que es troba la veritable felicitat i no en els nivells previs.

No ens confonguem: no anem cap a la felicitat. LA som. La felicitat és el nostre origen i el nostre destí més enllà de qualsevol forma.

Però per viure-la cal deixar de confondre’ns amb el que no som: ni el cos, ni les idees, ni els sentiments…

LA FELICITAT COM A CONSEQÜÈNCIA

Quan Jo sigui, la felicitat apareixerà com a conseqüència… perquè ja la sóc encara que la meva ignorància m’impedeixi adonar-me’n!

T’animo a viure el teu silenci interior per a descobrir l’Essència que ets. A continuació trobaràs una coneguda meditació d’Antonio Blay que t’ajudarà a apopar-te a aquesta profunda identitat i felicitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *