La fe mou muntanyes: creure en quelcom ho converteix en real?

Fa uns dies em van convidar a un curs de pensament positiu en el qual el docent explicava com crear la realitat mentalment gràcies a la fe. Tot i així, només s’hi havien inscrit dues persones.

Si ni ell mateix va poder crear una classe plena d’estudiants, què és el que podia ensenyar? Què podia prometre? Crec que hi ha alguna peça que no encaixa en aquesta visió infantil i màgica de la fe i del pensament com a creador de la realitat.

El rosari del meu avi

Moltes persones interessades en el creixement personal creuen que, només pel fet de repetir amb fe alguna cosa, s’acabarà materialitzant.

És a dir, que si el meu avi enlloc de resar el rosari durant anys, hagués repetit ser alt, ros i ric…ara seria tan alt com Marc Gasol, més ros que la cervesa i tan ric com Armancio Ortega… no serà pels milers de rosaris que va resar el meu avi!

D’alguna manera, entendre la fe d’aquesta manera l’eleva a una categoria màgica. Recordeu els contes de fades? Doncs aquí succeeix el mateix. Sembla que sigui necessari trobar l’encanteri adequat que, repetit un cert nombre de vegades, transformi la realitat. Però, si en els contes ens sembla quelcom màgic i sobrenatural, perquè en la vida reals ens sembla una idea factible?

Pensar així, implica creure que podem forçar les lleis de la física i de la vida. Significa creure que sóc jo mateix qui mana al món i que són els meus desitjos els que regeixen la realitat. Crec, desgraciadament, que no és res més que un altre engany a l’ego. Com dirien els germans Marx a l’Oest “més llenya per a l’ego!”

Sé que hi ha milers de persones que han llegit i practicat el llibre “El Secret” que assegurava que la fe, per si mateixa, pot crear la realitat. Afirmava que només la fe era suficient. Però, a la gran majoria, repetir amb fe els seus desitjos no els ha ajudat en res. Per què? Perquè repetir quelcom centenars de vegades no ho converteix en real.

La fe mou muntanyes, però sinó entenem realment què significa tenir fe, creurem que és suficient en creure per a crear.

Què significa tenir fe?

“Si tinguessis la fe de la mida d’un gra de mostassa i li diguessis a una muntanya “mou-te”, es mouria”. Això és el que ens deien els místics però, de què estan parlant? De què parlem quan parlem de fe?

Des del meu punt de vista, tenir fe no és el mateix que tenir un bé material. Tenir fe, no equival a tenir un rellotge o tenir el carnet de conduir. Personalment, opino que tenir fe significa viure en l’essència, haver descobert qui sóc realment, viure habitant la meva realitat autèntica ara i aquí i donar testimoni d’aquest espai que habito.

Per a mi, “tenir fe” és una expressió que hauríem de canviar per “donar fe”. Sempre s’ha dit que els fet són més importants que les paraules. Conseqüentment, no es tracta de tenir fe, sinó de donar-la, donar el testimoni d’allò que estem vivint.

Visualitzem-ho en un exemple: conduir un avió. Tothom sap que s’ha de conduir amb els instruments que hi ha a la cabina. Però són pocs els que saben com fer-ho. Per tant, només uns pocs poden donar fe de com fer-ho i, els altes, poden tenir fe de que potser encertarem… però millor no pugis a l’avió d’algú que només creu que podrà conduir-lo!

L’importat no és el que crec, sinó el que visc, el que sé. Donar fe d’allò que visc. I això només és possible si he comprovat que els meus resultats són correctes. En l’exemple de l’avió, comprovaré que volem gràcies als meus coneixements.

Quan parlo de resultats m’estic referint als resultats interns i externs. Els resultats interns responen a preguntes com: creient en el que crec, aconsegueixo que la meva vida sigui feliç i plena de pau? Visc els meus pensaments i les meves emocions de tal manera que la meva ment sigui un espai de gaudi i de felicitat?

Els resultats externs fan al·lusió a qüestions com: aconsegueixo tenir bones relacions amb els altres? Aconsegueixo tenir la suficient abundància per viure? Tinc una bona relació amb el meu cos?

Si responem que sí a aquestes preguntes amb fets concrets, podrem donar fe que la nostra manera de viure és adequada. Si la meva vida és un desastre i està tot capgirat, no podré donar fe. De fet, tot el que he cregut fins ara serà inadequat perquè m’haurà conduït al sofriment.

Així doncs, no és tan important tenir fe com donar-ne d’allò que hem verificat pels resultats interns i externs. La resta són quimeres que ens allunyen de la realitat.

De què podem donar fe?

Si hem de donar fe d’allò que vivim, primer haurem de verificar que el que pensem és cert observant els resultats interns i externs. Un cop verificat l’anterior, podrem donar fe: la nostra realitat en serà la prova.

El que hem de fer és anar més enllà dels errors, pressuposicions i mentires que ens fan patir. Moltes d’elles neixen d’errors socials que ens hem cregut. Detectant-los, trobarem la manera correcta de viure i podrem donar fe d’una forma de vida adequada.

Per tant, hem d’analitzar cadascuna de les creences socials imposades i detectar quines són veritat i quines són mentida. Hem de descartar aquelles que ens amarguen la vida fins a integrar les veritats que ens aportin resultats interns i externs positius.

Quan deixem caure els errors socials i comencem a viure de forma conscient, tindrem una vida joiosa i podrem donar-ne fe. Llavors, i només llavors, es mouran les muntanyes al nostre pas.

Mourem les muntanyes

Les muntanyes de les quals parlem no són llocs geogràfics als quals anem d’excursió o a esquiar. En realitat, parlem dels obstacles de la vida. Són els problemes que volem superar per viure feliços, aquí i ara. L’expressió “moure muntanyes” significa, en realitat, superar qualsevol obstacle de la vida, alliberar-se del sofriment. I per això cal un entrenament conscient.

Et desitjo un entrenament feliç i que puguis donar fe d’allò que vius, per a què els teus resultats interns i externs demostrin que vius amb coneixement i els obstacles de la teva vida es tornin tan petits com grans de sorra.. hauràs mogut les muntanyes!

2 pensaments quant a “La fe mou muntanyes: creure en quelcom ho converteix en real?”

  1. Gràcies Daniel per aquesta reflexió de tenir fe, si podem donar fe de tot el k ens pertorba i neutralitzar -ho, serem feliços. Continua el teu camí k ens ajudes molt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *