Espiritualitat i diners: reflexions des de la pujada de gener

Amb la pujada de gener trucant a la porta, és realment complicat arribar a final de mes. En realitat, aquest fenomen succeeix tots els mesos però no és quelcom que ens preocupi perquè, en el fons, som persones honrades. Veritablement és millor ser pobre, o no? Tal com diu l’evangeli cristià: “és més difícil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu ”.

Però, aquesta és la realitat? Espiritualitat i pobresa econòmica han d’anar de la mà? Realment, l’evangeli parla de diners? I si no parla de diners, de què parla?

SEMPRE HO VAM CREURE

La societat ens ha dit sempre que, per ser bons/es, per ser espirituals, hem de ser pobres i renunciar a la riquesa material. La pobresa s’associava a un estat de decència, d’honradesa. Conseqüentment, ser ric estava mal considerat.

I ens ho van repetir milers de cops! Escoltàvem que “ningú es fa ric treballant”, que “la riquesa no pot venir d’una conducta honrada”, etc. D’aquesta manera, la nostra ment va associar que, quan ens referíem a la pobresa estàvem parlant de diners, de riquesa. Com el diner és maliciós (ens ho han dit sempre, cal recordar-ho!) i la pobresa és positiva, nosaltres mateixos tendim a boicotejar-nos per no tenir diners. Arran d’aquest fet, obtenim una relació nefasta amb els diners.

NO SÓN ELS DINERS SINÓ LES POSSESSIONS

Crec que, en realitat, les corrents espirituals no parlen de diners sinó d’autèntica pobresa: parlen de no posseir, de saber que no tenim res. És a dir, ser plenament conscients que mai hem tingut i, per consegüent, mai tindrem, res com a propi. Fins i tot el cos. Et podries preguntar: el cos tampoc és nostre? Efectivament, tampoc ho és.

El cos és una realitat que emmalalteix quan ell vol i no quan nosaltres volem. Si fos nostre, obeiria als nostres desitjos: créixer, disminuir, estar sans, que ens creixés cabell quan fóssim calbs, etc. Però tots sabem que no és així. Per tant, només l’habitem, l’usem sense que sigui nostre. El cos no ens obeeix sinó que nosaltres l’obeïm: no és nostre. L’utilitzem. Repeteixo: només l’utilitzem.

Quelcom semblant succeeix amb les relacions personals. Les persones amb les que compartim la nostra vida no ens pertanyen. Ens acompanyen en el nostre camí sense arribar a ser nostres. De manera similar, no posseïm cap bé material. Ens el poden robar, perdre o simplement, deixarà de ser nostre quan morirem.

Per tant, tot allò que utilitzem mentre estem vius ho agafem en préstec. El cos no és nostre, les persones van i venen, i les possessions no són úniques i intransferibles. En realitat, és com si fóssim extraterrestres “visitant aquest planeta”, hi estem de pas.

EL DEURE DE CREAR RIQUESA

Com un carrousel que mai s’atura, si la teva realitat econòmica és pèssima et passaràs tot el dia pensant en els diners: “això és massa car”, “això no ho puc comprar”, “això és molt econòmic i ho compraré encara que no m’agradi gaire”, “hauria d’estalviar”, etc. Pensant així, tota la teva energia girarà al voltant dels diners perquè es convertirà en un tema que no tens resolt.

Només quan facis les paus amb els diners, quan descobreixis que la veritable pobresa rau en alliberar-se de tot, fins i tot de l’ego, t’adonaràs que existim per millorar el món. Estem aquí i ara per generar més riquesa i això es tradueix en major benestar, més cultura, més tecnologia, més tendresa, més amor, més comprensió, etc.

Per generar aquesta riquesa cal prioritzar-nos a nosaltres mateixos, és a dir, centrar-nos en estar plens a tall individual perquè ningú pot donar allò que no té. Així doncs, és necessari generar els valors que creïn riquesa. Cultivant aquests valors dins nostre podrem cultivar la riquesa i fer les paus amb ella i amb els diners.

Existeixen cinc valors fonamentals que ens condueixen a aquesta reconciliació. Aquests són:

  1. Confiança. Per tenir confiança en nosaltres i saber despertar-la en els altres.
  2. Compromís. Envers el que estem fent, entenent que les obligacions no existeixen perquè sempre fem allò que decidim.
  3. Lleialtat. Complir sempre els nostres acords, lleialtat cap al compromís
  4. Servei. Donar els nostre màxim i estar oberts a rebre. Si donem, però ens tanquem a rebre, serem com l’hort que no accepta ser regat ni abonat i que, al final, queda sec. El servei, doncs, es focalitza en donar el màxim sense preocupar-nos pel que rebrem però restant oberts a rebre.
  5. Coneixement. Descobrir el coneixement que ens eviti el patiment.

Quan som capaços de dominar aquests valors, la riquesa es donarà en les nostres vides de forma inevitable. I no ens referim només a la riquesa econòmica, sinó també la riquesa de coneixement, en amor, en tendresa, en cultura, en sensibilitat, en relacions, etc.

AJUDADORS QUE NECESSITEN AJUDA

Moltes persones que estan en el camí del creixement espiritual (terapeutes, mestres del reiki, professors de yoga, mestres de meditació, etc.) tenen dificultats en arribar a final de mes perquè creuen que la riquesa és dolenta. No han fet les paus amb els diners i no saben com generar riquesa en les seves vides. Evidentment, mentre no es reconciliïn amb els diners no podran resoldre aquest problema.

Com diu l’evangeli: “Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda.”

DEIXA’T AJUDAR

Fem les paus amb els diners, sense confondre els diners amb la riquesa. Per aconseguir-ho, et convido a veure el curs gratuït “Com atreure la prosperitat” on trobaràs eines útils per viure una vida abundant i rica a nivell individual així com un enllaç per descarregar-te l’ebook “5 valors per crear riquesa”. Deixa’t ajudar i podràs ser més útil! Fes les paus amb els diners, deixa de barallar-t’hi!

Link al vídeo: http://campus.danielgabarro.cat/cursos-empresa/com-atraure-la-prosperitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *