Els meus pensaments condicionen la meva vida

Existeixen moltes idees socialment acceptades que són falses i generen malestar en les persones. El motiu és simple: l’objectiu de la societat és garantir la supervivència humana per sobre de la felicitat dels individus que la conformen. És a dir, s’anteposa el funcionament col·lectiu a la felicitat personal. Per aquest motiu, es transmeten idees que, tot i ser falses i contraproduents per a les persones individuals, són vàlvules de seguretat per a la societat: encara que ens facin patir, permeten que la col·lectivitat funcioni.

Quan aquestes idees es posen en dubte, topem amb la inèrcia del comportament col·lectiu compartit, amb el que s’ha ensenyat en l’escola i en la família. Però que algun pensament contradigui l’habitual, no significa que sigui fals. Fins i tot, quan quelcom contradiu allò que ens fa patir potser hauríem d’escoltar-lo, no fos cas que ens alliberés del sofriment.

Preneu les idees propostes amb escepticisme. No les accepteu sense verificar-les. Mediteu sobre elles i sobre les seves implicacions. Les idees són inútils si no les fem nostres. Ja ha passat molt temps des de que es demanava a la gent que cregués cegament en el que es deia.

Molta gent que coneixem té guardada una “carpeta d’idees brillants” que mai utilitza, perquè només creu en elles en les tertúlies de cafè. Mentrestant, la seva vida real continua regint-se per unes idees completament diferents. No caiguem en l’error de pensar que creiem en quelcom que no hem integrat en les nostres vides. Creure en alguna cosa significa viure-ho i que allò transformi la nostra realitat. Si decidim creure en alguna cosa i no té cap conseqüència real en la nostra vida, significa que ho tenim en la “carpeta d’idees fantàstiques”, però que la nostra vida continua obeint altres idees. Per això, insisteixo: acolliu les idees amb escepticisme. Mediteu sobre elles i sobre les seves conseqüències. Verifiqueu-les, i si finalment les féu vostres, transformaran el que viviu.

Per aquest motiu, aquesta article comença afirmant que “Els meus pensaments condicionen la meva vida”. No s’està dient que els nostres pensaments configuren la realitat (serà un tema que s’abordarà més endavant, perquè cal matisar i argumentar per no caure en infantilismes màgics totalment inútils). S’està declarant que el que pensem té conseqüències clares i directes en la nostra realitat ja que pensar una cosa o una altra implica canvis en la nostra vida. Conseqüentment, estem afirmant que qualsevol cosa que pensem influirà, determinarà, la manera en com vivim la realitat.

Si penso que l’arròs multiplicarà el seu preu per mil en cinc dies, això influirà la meva vida: segurament em plantejaré comprar provisions d’immediat. Si crec que el metro, l’autobús i el tren estan en vaga, planificaré els meus viatges de forma diferent. Si crec que una veïna vol assassinar-me, canviaré la meva conducta avisant a la policia i extremant les precaucions quan surti o entri a casa.

A grans trets, el que pensem defineix el que vivim. Això contradiu la creença social que afirma que són les emocions les protagonistes de la nostra vida; que són elles les que ens fan viure la realitat d’una manera o d’una altra. Tanmateix, les emocions neixen a partir del que pensem. Si el meu pensament canvia, les meves emocions canviaran. Les emocions són, per tant, conseqüència dels pensaments ja que neixen d’ells. L’origen de les emocions rau en el que pensem.

Així doncs, davant del sofriment psicològic, deixem de centrar la nostra atenció únicament en les emocions. Busquem l’origen del sofriment en els pensaments que les originen. Davant de cada situació de dolor, felicitat, tristesa, alegria, … preguntem-nos: Quin pensament està generant aquesta emoció? Què és el que crec profundament que permet fer sorgir allò que estic sentint?

Repeteixo, no són les emocions les que determinen la nostra vida –com socialment es creu- sinó el que pensem. Per viure una pau inalterable, el primer pas està en passar de les emocions a la comprensió, de les emocions al pensament que les produeix. Evitem quedar-nos en les emocions o mai no podrem transcendir-les.

Exercici:

Per aconseguir una ment en pau i habitada únicament per pensaments positius, us proposo un primer exercici relativament senzill: tirar del fil d’aquelles emocions que ens fan patir fins a descobrir el pensament erroni que les provoca i, a continuació, mirar-lo amb atenció i substituir-lo per un altre de verídic.

Quan sentim tristesa, preocupació, ira, impotència…hem de deixar de prestar atenció a l’emoció per més que ens alteri i buscar la idea que produeix aquella emoció. Identifiquem la idea que ens està fent patir. Assimilem que és la idea la que ens genera l’emoció i, per tant, el dolor.

Sovint detectarem que la idea que genera el dolor és falsa i absurda. En aquest cas, el sofriment que s’ha generat desapareixerà sense esforç. Altres vegades, creurem que és lògica i que tenim raó. Tot i haver descobert l’origen del patiment, haurem d’abordar-lo d’una altra manera. Segurament, futurs articles ens descobriran errors socialment compartits que generen patiment i que són completament erronis. Els anirem analitzant mica en mica per poder-los deixar enrere. O podeu comprar el nou llibre que he escrit sobre el tema, tot clicant aquí “21 creences que ens fan patir… com superar-les per viure més feliç”.

Insisteixo: no creieu en allò que us dic pel simple fet de llegir-ho. Llegiu-ho amb escepticisme. Mediteu-ho. Si acabeu acceptant que les emocions neixen de la interpretació, és a dir, de les idees a través de les quals les expliquem, això transformarà la vostra relació amb el que viviu i sentiu.

Seguiu investigant! La veritat ens farà lliures.

Publicat per

Daniel Gabarró

Em dic Daniel Gabarró Berbegal i el meu ofici és inspirar, acompanyar i transformar conscientment persones, empreses i organitzacions. Em dedico a il·luminar la realitat, crear mapes per tal d'indicar els camins per arribar el més lluny possible com a societat, com a empreses i com a persones individuals. Algunes persones em defineixen com a Sherpa, ja que els mostro el camí i els acompanyo durant el trajecte, d'altres em defineixen com a filòsof pràctic, com a pensador, assessor o fins i tot, com a intel·lectual perquè faig intel·ligible la realitat sense simplificar-la. En qualsevol cas, camino al costat de les persones a les que ajudo. Imparteixo formacions per a empreses, administracions i organitzacions que volen adaptar-se al nou paradigma: els vells temps ja no tornaran i cal obrir-se a la nova realitat. També faig cursos per a persones interessades en el seu creixement personal i despertar espiritual, en la línia de l'Antonio Blay i l'Anthony de Mello. Professionalment sóc empresari, escriptor, conferenciant, formador, diplomat en direcció i organització d'empreses, mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, diplomat en direcció, expert en PNL i exprofessor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Lleida. Col·laboro habitualment en diversos mitjans, com "L'ofici de viure" de Catalunya Ràdio, que ofereix eines emocionals per a la vida diària. He publicat alguns materials sobre temes diversos: espiritualitat i empresa, tècniques d'estudi, tècniques d'investigació, didàctica de l'ortografia, evolució moral, transformació de la masculinitat, fracàs escolar... entre d'altres. Sóc aquí per ajudar-vos.

3 pensaments quant a “Els meus pensaments condicionen la meva vida”

  1. Hola Daniel,
    Gràcies per l’article, es molt interessant.
    Quan estirem del fil i trobem un pensament que ens sembla lògic i raonable, quines eines podríem utilitzar per abordar-lo?

    1. Hola!

      Mira, si el pensament et sembla lògic paga la pena que busquis formes de verificar que realment és així.

      Qualsevol pensament savi portarà més pau interior i més harmonia externa. Si no és així, llavors, hauràs descobert que falla per alguna banda, oi?

      Per tant: la clau és verificar si és cert i mirar-ne els resultats.

      No sé si t’he contestat. Espero que sí!

      Una abraçada,

      Daniel

  2. Gràcies Daniel,
    Estic d’acord, els pensaments savis em briden pau i harmonia a través de la comprensió i acceptació, envers de patiments.
    Gràcies, una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada