El mal, com a tal, no existeix. Existeix la ignorància

Estic al cinema veient una pel·lícula: la clàssica lluita entre el bé i el mal. En aquest moment, m’adono que tota la nostra vida està basada en la falsa creença de l’existència d’un mal que lluita contra el bé.

Però m’adono que aquesta perspectiva errònia ens condueix al dolor, a l’enfrontament i a fer-nos mal a nosaltres mateixos/es i als altres.

Però, per què afirmo que és una visió errònia? Com saber que el mal no existeix? I, el que és encara més important: llavors, quina és la realitat? Què és el que realment existeix?

El mal que faig sempre busca un bé

La creença que el mal existeix i lluita contra el bé és una idea molt arrelada en la nostra cultura. En base a aquesta, es construeix la nostra visió del món. No només s’inspiren novel·les, pel·lícules, llegendes, contes… sinó també la visió de la nostra vida. Dividim el món entre els bons i els dolents, entre els que ens fan bé (els bons) i els que ens fan mal (els dolents); entre els que defensen les lleis (els bons) i els que són terroristes (els dolents), entre la ciutadania (els bons) i els que viuen de la política (els dolents), etc.

Tota la nostra vida està marcada per aquesta idea. Hi ha uns dolents, que són molt dolents, que busquen el mal perquè ho porten a la sang, perquè és el seu ADN i ens n’hem de defensar.

Però, per què no hauríem de titllar de ser el mal un violador reincident que sembla no tenir escrúpols en la seva conducta reiterativa?

Però aquesta visió socialment construïda és errònia i falsa.

Quan fem el mal, tot i que no siguem conscients de generar patiment a altres persones, animals o objectes, no ho fem pel dolor en si, sinó perquè donem més importància al nostre benestar, al nostre plaer, a les nostres idees, als nostres ideals que al sofriment que estem infligint.

Quan agredim als altres, tot i que ignorem que els estem fent mal, ho fem perquè tenim un motiu, quelcom que ens justifica. Malgrat que ens robin, a pesar que matem a algú, tot i que fem trampa a Hisenda no demanant la factura per estalviar-nos l’IVA, tot i que siguem infidels a la nostra parella, a pesar de bombardejar una ciutat, per bé que no reciclem el plàstic o el paper, malgrat que comprem un producte molt econòmic darrere del qual, sens dubte, hi ha explotació laboral i contaminació ambiental…. no ho fem per generar el mal, no ho fem pel mal en si mateix, sinó pel bé que busquem. Sempre tenim un motiu que ens sembla justificatiu.

No estic afirmant que aquestes conductes no generin dolor. Evidentment el generen! El que declaro és que el dany és una conseqüència no buscada, ja que allò que busquem és quelcom considerat com a “bo” partint d’una visió miop i egoista.

Els cocodrils, malgrat ser perillosos, només són cocodrils

La idea que el “mal” com a tal existeix, ens ajuda a posicionar-nos al costat dels “bons” i amb motius suficients per estar en contra dels “dolents”. Aquesta creença genera dolor, violència i sofriment a la gent. Però aquesta creença no és la demostració de l’existència del mal, sinó una mostra de la nostra ignorància.

Els cocodrils són perillosos, però només són cocodrils. Si t’endús un cocodril a casa, no t’estranyi que t’intenti mossegar i acabi arrancant-te la mà. No es tracta de maldat, sinó de la incapacitat del cocodril de posar-se en el teu lloc i teixir vincles afectius, de tenir empatia, de reconduir la fam envers altres formes de menjar que no causin dolor als altres. Els cocodrils són cocodrils: tenen un cervell reptilià i encara han d’evolucionar per actuar diferent. No són el mal, necessiten evolucionar i aprendre. Són, d’alguna manera, ignorants. Són perfectes com a cocodrils però perillosos. Fan mal, però no són la personificació del mal.

Amb les persones succeeix exactament el mateix. Quan algú demana una factura sense IVA, encara que sap que està perjudicant als serveis públics, valora més el seu estalvi que el perjudici que genera. No és dolent, és cocodril. Quan s’inicia una guerra, s’endega sota la justificació d’uns ideals o per evitar un perill que sembla major. No és per maldat, és perquè són cocodrils. Quan no es recicla el paper o el plàstic per mandra, tampoc és maldat, sinó es degut a ser cocodrils. Quan una persona assassina una altra perquè desitja els seus diners o la viola per aconseguir un plaer que no obtindria d’una altra manera, també es deixa endur pel seu cocodril interior: valora més el diner o el plaer que la integritat de l’altra persona.

Som cocodrils. Cadascú al nostre nivell. Alguns som cocodrils molt perillosos i d’altres menys. Però tots som cocodrils incapaços de posar-nos sempre i en tot moment en la pell dels altres i actuar amb justícia. Naturalment, això acaba fent mal a la gent.

Alguns fem més mal que d’altres, però no som diferents en essència sinó en la intensitat. No es tracta que uns siguin bons i d’altres dolents, no es tracta que el mal i el bé existeixin i estiguin encarnats en uns i no en d’altres. Sinó que, simplement, uns tenim més o menys evolució i coneixement que d’altres: tots som cocodrils, alguns amb més coneixement i d’altres amb menys.

Si manca el coneixement, ja sabem què cal buscar

Si hem entès l’anterior, entendrem que és absurd lluitar contra el mal. No es pot lluitar contra quelcom que no existeix sense complicar les coses, sempre s’acaba fent mal a molta més gent.

Els cocodrils necessitem ajuda per evolucionar. Com ens manca coneixement, és evident que això és el que hem de buscar: coneixements per poder evolucionar.

El món no s’explica com una lluita entre el bé i el mal, sinó com un camí en el qual obtenir coneixement, aprendre i poder evolucionar. A major coneixement, menor és l’impacte que es fa als altres i al planeta. A menor coneixement, més sofriment ens generem a nosaltres mateixos, als altres i al planeta.

Conseqüentment, el patiment del món s’explica a través de la ignorància. Aquest és el veritable problema. La ignorància està en l’arrel del dolor, del patiment i la infelicitat.

Resulta obvi, doncs, entendre que ensenyar i intentar estendre el coneixement és l’únic antídot possible. És absurd lluitar contra el mal perquè no existeix. Només podem intentar augmentar el coneixement en el món i la transformació serà inevitable.

El que hem de fer les persones interessades en la veritat, en la pau i en la humanitat és ajudar a incrementar el nivell de coneixement de la nostra realitat. La conseqüència immediata serà la disminució del dolor, del patiment i la infelicitat.

Deixem de creure i de lluitar contra el mal! Enriquim el món amb comprensió i coneixement! Actuem des del coneixement i el món serà diferent!

Exercici

Sovint ens trobem davant de situacions que fan mal a algú o a alguna cosa: violència verbal, simbòlica, física, laboral, ideològica, legal… què fer? Com actuar per a que la nostra acció sigui útil al món i ens sigui útil a nosaltres en el nostre creixement interior?

En aquest casos, us proposo un exercici molt senzill en quatre passos:

1.- Posa’t en el lloc de la persona o persones que generen aquest dolor. Intenta comprendre de quina forma justifiquen la seva acció. No et dic que els donis la raó, només que intentis entendre’ls. Ningú actua sense creure que té un motiu per fer-ho. Intenta entendre-ho.

2.- Observa el dolor que fan i la justificació que es donen a sí mateixes. Què necessitarien comprendre per superar aquesta situació? Què necessitarien comprendre per deixar de fer aquest mal? Com podries ajudar-los amb la informació adequada per a què ho entenguessin?

3.- Intenta posar al seu abast la informació que necessitin per evolucionar i poder deixar d’actuar tal i com ho fan. Desgraciadament, no pots obligar-los a integrar-la i només pots posar-la al seu abast. Podem portar un cavall fins a la font, però no podem obligar-lo a beure. Acceptar la llibertat dels altres, especialment si estan equivocats, és una mostra de la nostra evolució. Emprar la violència per a “salvar-los” seria assimilar-nos a ells.

4.- Protegeix-te del mal que et puguin fer però sense violència. Desig de venjança o agressió. Els cocodrils no tenen la culpa, però tu tampoc no has de patir per això. No t’enredis en cap lluita contra ells. Deixa que els cocodrils lluitin amb els altres cocodrils. Has fet el que calia. Deixa que ells recullin els fruits de la seva pròpia violència, així podran aprendre: qui sembra vents recull tempestats. Protegeix-te d’ells i continua oferint informació i coneixement al seu abast.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *