Comprenent les benaurances

Els texts místics com l’Evangeli no són llibres per memoritzar, són llibres d’instruccions. Són guies que ens poden ajudar, i molt, en el nostre dia a dia. En aquest article abordarem algunes benaurances perquè, traduïes al llenguatge del segle XXI, ens poden ser molt útils.

PRIMERA BENAURANÇA: Feliços els pobres d’esperit perquè d’ells és el Regne del Cel.

Aquesta primera benaurança ha estat erròniament interpretada durant molt temps ja que s’associa pobresa d’esperit amb pobresa física, amb escassetat. Però aquesta relació no té cap lògica ja que, si la Divinitat és la Totalitat, viure en l’escassetat significa viure en la separació. Implica viure lluny del nostre origen.

Per a mi, la pobresa a la qual fa referència no és una pobresa material. De fet, la mateixa benaurança diu “pobres d’esperit”, i no pobres en recursos, pobres amb poc menjar, sense sostre, etc.

Però, què significa ser pobre d’esperit? Quan jo no tinc res, inclús no tinc ego, llavors sóc absolutament pobre, pobre d’esperit. Contràriament al que s’acostuma a creure, la pobresa d’esperit no té cap relació amb la riquesa material.

No es tracta de ser pobre en l’àmbit material, sinó de no tenir inclinació per res. Ni per la meva personalitat, ni pel meu cos. Ni per les meves creences o opinions.

Quan aconseguim no tenir dependència o inclinació per res, llavors podem convertir-nos en una persona pobra d’esperit. Perquè haurem renunciat a l’ego. I, com diu l’Evangeli, els que no tenen res no tenen inclinació per res i viuen en el Regne del Cel.

SEGONA BENAURANÇA: Feliços els humils, perquè heretaran la terra.

Aquells que tinguin la humilitat suficient per desitjar aprendre, seran els més feliços i savis, aconseguint viure una vida en la Terra digna d’aquest nom.

Per casualitat, creieu que algú desitja viure una vida dolorosa, plena de sofriment i infelicitat? Certament, no. Els humils, és a dir, aquells que estan oberts a aprendre i són capaços de despendre’s de les seves creences per acollir qualsevol aprenentatge, aconseguiran obtenir una millor comprensió del món. Aquesta comprensió els permetrà desprendre’s de la ignorància i, per tant, els conduirà a la felicitat perquè hauran copsat el coneixement.

Al final, seran ells qui viuran a la Terra com els verdaders hereus de la mateixa, gaudint-la.

TERCERA BENAURANÇA: Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.

Feliços els qui ploren perquè estan farts de patir. Perquè s’han adonat que el patiment mental, no el dolor físic ja que aquest pot ser irremeiable, és optatiu. Quan algú diu “prou!”, quan algú està fart de sofrir, començarà a buscar i iniciarà el camí de l’autoconeixement.

Diuen que qualsevol situació és una oportunitat d’aprenentatge. En aquest cas, el patiment ens permetrà trobar la pau, el consol i el sentit de la vida. El patiment és la porta que ens condueix a la recerca, al despertar. Així que feliços els qui ploren perquè descobriran, i quan descobreixin entendran, i quan entenguin seran consolats.

QUARTA BENAURANÇA: Feliços els qui tenen fam de set i justícia, perquè seran assedegats

Tot el que existeix al món té la seva funció. Des de l’existència d’un microbi, la vellesa o fins i tot la mort. Cada element juga un paper imprescindible en el cicle de la vida, independentment de què ens agradi, o no.

Per tant, feliços qui tenen fam i set de conèixer la realitat i la justícia. En altres paraules, de conèixer la veritat. Aquell que vulgui saber el veritable funcionament del món aconseguirà, algun dia, comprendre’l. I aquell dia deixarà d’exigir justícia, ja que mirarà el món amb els ulls de la vida sense jutjar. En aquell instant, i només en aquell instant, entendrà que el món és tal i com és: perfecte i necessari.

CINQUENA BENAURANÇA: Feliços els compassius, perquè aconseguiran la misericòrdia

Feliços els compassius, perquè estimen i accepten el món tal i com és. Perquè es neguen a malpensar o criticar. La seva compassió els condueix a mirar amb comprensió els seus propis errors i els dels altres.

Quan es compadeixen del món, s’omplen d’amor i aconsegueixen la misericòrdia. En l’Evangeli, s’insisteix vàries vegades en què el Regne del Cel està a prop, o que està aquí. Els compassius, en omplir el seu món d’amor, ja viuen en ell.

SISENA BENAURANÇA: Feliços els nets de cor, perquè veuran a Déu.

Les persones que tenen el cor net són aquelles que no volen enganyar-se, que volen veure el món a través del seu cor, però amb els peus a terra. Desitgen la veritat!

Conseqüentment, són feliços perquè veuen a través de sí mateixos sense mentir-se, ni negar allò que senten o viuen. Veuen la realitat sense floritures i, de retruc, estan il·luminats perquè il·luminar significa estar en el món sense jutjar, sense afegir res més. Per això, és imprescindible tenir un cor net i transparent que no afegeixi res, ni judicis contra els altres ni contra un/a mateix/a.

Quan som capaços/es de veure el món d’aquesta manera, nets de cor, veurem a Déu perquè ell està per tot arreu: en la mirada d’un infant; en la llàgrima d’una vídua; en el cor d’un assassí; o en la tempestat. Només si veiem el món d’aquesta manera, veurem a Déu.

SÈPTIMA BENAURANÇA: Feliços els qui s’esforcen per la pau, perquè seran cridats fills i filles de Déu.

Les persones que han renunciat a la violència, que s’esforcen per la pau, que no agredeixen físicament, són les persones realment pacífiques. Són aquelles que han alliberat les seves paraules de l’agressió, que han renunciat a la crítica, als rumors i a la tafaneria. Però també aquelles que han alliberat els seus actes de la agressió.

Persones que han renunciat a una tercera violència sovint invisible: la violència mental. Han desistit de pensar malament d’ells/es mateixos/es, a criticar-se o a jutjar-se, i a pensar malament dels altres. Davant d’una conducta incomprensible es pregunten: “què és el que he d’entendre?

Només aquells que renuncien a l’agressió viuen una pau profunda de forma permanent i continua. D’aquesta manera, es converteixen en fills de Déu, és a dir, iguals al pare: comprensius i amorosos.

VUITENA BENAURANÇA: Feliços els perseguits degut a la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.

Segons la meva opinió, feliços aquells diferents a la gran majoria, ja que la majoria de la gent pateix. Ser diferent, ser “raret”, és una bona senyal ja que els que pensen i actuen a contracorrent estaran en el Regne del Cel. Aquells que no culpen, ni agredeixen, ni es queixen, que valoren i respecten, que assumeixen les conseqüències dels seus actes sense culpar als altres, etc.

No s’ha d’aconseguir que la gent ens odiï ni que els tribunals ens persegueixin. El que sí cal fer és renunciar a les creences socials, aquelles que ens generen dolor, per arribar al Regne del Cel.

T’animo a practicar aquestes vuit benaurances, a deixar de lluitar contra la vida i a abraçar allò que succeeixi

Sigues feliç, cuida’t i, sobretot, estima’t.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *