Com ser, encara, més feliç

“Com ser feliç” és, sens dubte, una de les cerques més recurrents a Internet. Quelcom obvi, ja que a tots i a totes ens interessa saber com tenir una vida més plena i sense tantes preocupacions.

No obstant això, molta gent cau en l’error de pensar que només cal preocupar-se per aquesta felicitat i, per tant, de fer un treball interior, quan estan passant per un mal moment. Paradoxalment, és precisament llavors, quan menys resultats s’obtenen.

NO CAL ESTAR MALAMENT PER VOLER ESTAR MILLOR

En general, quan una persona ens explica que està realitzant treball interior, pensem que és degut a algun tipus de dificultat o crisis personal.

Creiem, erròniament, que només quan estem malament val la pena anar cap a endins i trobar una mica de llum per descobrir les causes del nostre sofriment.

Però res més lluny de la veritat!

Bàsicament, per una raó molt senzilla: quan vivim situacions doloroses, la nostra ment tendeix a tancar-se. Per tant, qualsevol canvi que intentem implementar sempre serà molt més lent i costós que si ho féssim en altres circumstàncies més favorables. Quan la ment està oberta, tot fructifica a major velocitat i, per tant, s’obtenen resultats més ràpidament.

Com deia el meu mestre: l’autoconeixement és massa bo perquè només el facin les persones que pateixen.

LES DUES PORTES A l’AUTOCONEIXEMENT

Dit això, entendrem que existeixen dos camins per emprendre un treball personal i d’autoconeixement (encara que a priori potser només en vèiem un). El recorregut serà similar, però el ritme serà totalment diferent. Vegem-ho.

D’una banda, trobem aquelles persones que accedeixen al treball interior a causa del sofriment. Saben que la plenitud sí és possible, però al no trobar-la en la seva quotidianitat de forma natural, comencen a buscar-la. És a dir, s’adonen que hi ha un contrast entre el que són (pura essència, comprensió i amor) i el dolor en el que viuen. Aquest sofriment és el que els empeny a buscar.

El fet que tinguin circumstàncies difícils per resoldre els implicarà avançar a un ritme més lent. En primer lloc, perquè hauran de descobrir quins són els seus automatismes i les creences que els limiten, i el dolor tendirà a deformar-les: això el endarrerirà. En segon lloc, perquè després de fer un profund treball d’observació, necessitaran distanciar-se del dolor concret per detectar quina és la millor solució, i no és fàcil! Finalment, temps i constància per dur-ho a terme: el dolor els estreny i no tenen temps per treballar en els fonaments, volen lliurar-se del dolor com sigui.

Atenció! No dic que sigui impossible aprofitar el treball interior si s’arriba amb una ferida oberta. Però sí que necessitarem més saviesa i compromís cap al treball a realitzar.

D’altra, hi ha aquelles persones que arriben al treball interior per la porta del benestar. Són persones que viuen una vida feliç, però saben que encara poden ser més felices i plenes. Són persones que gaudeixen i volen multiplicar el seu goig.

En aquest cas, el treball a realitzar és molt més àgil. Com tenen una base sòlida i estable, avancen més ràpidament i amb major seguretat. Metafòricament, és com tenir els fonaments d’una casa i començar a construir damunt. Molt més senzill que iniciar la construcció des de zero, veritat?

LES 3 FASES DEL TREBALL INTERIOR

Al marge de la porta per la qual entrem, tots els éssers humans passarem per 3 grans fases.

Primer, per la fase d’innocència: quan naixem som una pissarra en blanc, sense cap informació ni eines per a interpretar la vida. Pura innocència.

A continuació, apareix l’etapa d’ignorància i ego, amb els automatismes i les creences que ens limiten. Caiem presos d’un personatge que pren les regnes de les nostres decisions més personals. Costa que la vida sigui joiosa i vivim confusió i dolor.

Finalment, després d’un cert treball interior, apareix l’etapa de la saviesa. Tenim informació útil perquè la vida sigui un lloc bell i plaent. Aprenem a gaudir de tot i en qualsevol circumstància, a governar la pròpia vida en benefici propi i dels altres.

I TU, VOLS ESTAR ENCARA MILLOR?

La felicitat és un estat que s’aconsegueix fàcilment quan partim d’un bon campament base. Per això remarco que no és necessari estar malament per iniciar un camí d’autoconeixement.

Precisament, és quan es té major benestar, que es pot anar cap a la profunda felicitat que som des de l’alegria i no des de la lluita.

Potser, en aquest punt, et preguntes: és ara el meu moment?

Per esbrinar-ho, et proposo un exercici molt senzill: puntua la felicitat amb què has viscut cada dia amb una nota de l’1 al 10. Fes-ho, com a mínim, durant dues setmanes. Després, és tan fàcil com fer la nota mitjana.

Si obtens entre un 1-6, potser és el moment de plantejar-te deixar a un costat el sofriment i les preocupacions, i començar a viure sense menys pes. Si et ve de gust, pots provar les primeres lliçons gratuïtes del curs d’autoconeixement online Aula Interior: www.aulainterior.online

Si obtens entre un 7-10, significa que et trobes en un moment de bastant saviesa. En aquest cas, vols fer un pas més i viure encara amb més felicitat i saviesa? Si et ve de gust, t’animo a donar una ullada al curs Aula Interior, que pot fer-se presencialment a Madrid, Lleida i Barcelona, però també Online. Tens tota la informació en www.aulainterior.com

Decideixis el que decideixis, recorda: “l’autoconeixement és massa valuós per deixar-lo només a qui viu en el dolor”.

Converteix la teva vida diària en una bonica obra d’art!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *