Bon any nou!

Al marge de la diferència horària; del nombre de campanades que es donin; de l’aliment que escollim per celebrar-ho; o de les tradicions que tinguem, hi ha quelcom que és comú a tot el món. Tres simples paraules que pronunciem sempre:
Bon any nou!

Aquestes paraules no són fruit de l’atzar. Estem desitjant als nostres éssers estimats que tinguin un any fàcil, un any sense problemes, doncs creiem erròniament que la felicitat té relació directa amb la facilitat. Però, més aviat, és tot el contrari.

Vols investigar què significa ser feliç?

ABRAÇA LA TEVA VIDA

Moltes vegades em pregunten: què vol dir ser feliç? I jo sempre responc d’una manera molt senzilla: som feliços quan abracem la vida que ens toca viure.

Això implica que, al marge del que ens succeeixi, sapiguem dir sí a la vida que estem vivint. Naturalment, les vides d’altres persones ens poden semblar meravelloses. Però si som conscients que l’única vida on podem aprendre, créixer, descobrir-nos i expressar-nos, és la pròpia… no desitjarem cap altra vida!

En comprendre-ho, renunciem a tenir una vida diferent i, en conseqüència, comprenem que som feliços i felices.

CERCANT ALLÒ DESCONEGUT

Imagineu que tinc a la meva mà la llavor d’un roure. Tinc dues opcions: o bé fructifica, creix i es desenvolupa en tot el seu potencial; o bé quedarà reduïda a una simple promesa que mai va ser.

Aquest exemple podem traslladar-lo a la nostra vida. O bé aconsegueixo desenvolupar el meu potencial, explorant aquelles àrees que tinc menys desenvolupades fins a fer-les créixer com un roure gran i fort; o bé mai arribaré a expressar el potencial que tinc en mi.

Tot allò que m’ajudi a desenvolupar el meu potencial serà positiu i serà una ajuda perquè jo em descobreixi. En aquest sentit, desitjar-me que les coses siguin fàcils és, sovint, negatiu. Bàsicament, perquè són les grans dificultats les que comporten un major aprenentatge.

Per exemple, quan els nens/as són a l’escola, els mestres els plantegen reptes que encara no entenen perquè busquen el seu màxim bé. A un nen/a que no sàpiga sumar, l’animaran a comprendre la suma. I, una vegada hagi aconseguit aquest coneixement, se li plantejarà el repte de la resta, després el de la multiplicació i així successivament.

Per això, si estimem a algú, no li desitgem un any nou fàcil. Desitgem-li que la vida li porti moltes lliçons, que aprengui moltes coses difícils perquè creixi. Això sí és un signe d’amor, doncs l’aprenentatge li ajudarà a tenir la saviesa suficient per ser feliç.

Així doncs, no es tracta de què les coses siguin fàcils, sinó que la vida ens plantegi allò que ignorem. No per sofrir, sinó per créixer i aprendre a ser feliços en qualsevol circumstància.

LA VIDA: UN CURS DE TRES ASSIGNATURES

La vida és un curs de tres assignatures: aprendre a ser feliç; aprendre a estimar; i aprendre a mantenir la pau interior al marge del que succeeixi. Quan li desitgem a algú que sigui feliç, li desitgem que sigui capaç d’abordar aquestes tres assignatures amb èxit.

No vull estendre’m en el tema de l’amor, perquè ja vaig escriure un article en el qual afirmava que l’amor no és un sentiment . Aprendre a estimar significa cercar el màxim bé per a mi i per a l’altre.

Paral·lelament, en el moment que aprenem a mantenir la nostra pau interior al marge del que ens succeeixi, ens convertim en amos de la nostra acció. A partir d’aquí, qualsevol aprenentatge és joiós.

La suma d’aquests dos aprenentatges ens condueix, irremeiablement, a la tercera assignatura que és, ni més ni menys, aprendre a ser feliç. En relació a aquest últim, un dels meus mestres deia que l’aprenentatge és inevitable i que aprenem per dos camins: per sofriment o per discerniment.

Tant de bo, algun dia, descobrim que els problemes no són un obstacle sinó un camí a l’autoconeixement. I, en aquest despertar, aprenguem joiosament per discerniment en lloc de fer-ho per sofriment, abracem les dificultats amb ganes d’aprendre en lloc de fugir d’elles i allargar, inútilment, una situació difícil.

ET DESITJO UN ANY…

La propera vegada que vulguis dir-li a algú “bon any nou!”, que en el teu interior resplendeixi el desig de què aquesta persona creixi i floreixi. No solament el desig de què tot li sigui fàcil i no tingui problemes, ja que això seria una absència d’amor cap a ell/a.

T’animo a què et miris al mirall i et desitgis un any sencer de creixement per discerniment. I que aquests reptes o dificultats que apareguin en el camí, els visquis positivament.

8 pensaments quant a “Bon any nou!”

  1. Com sempré totes les paraules plenas de sabiesa ¡
    Un abraçada de cor a cor¡ o un añy yo y ole de vida o sabiesa¡¡

  2. Moltissimes gràcies per les teves paraules, com sempre, tan savies i que obren, que m’obren, camins plens d’il·lusió.
    Una abraçada molt forta

  3. Justo las palabras que necesitaba oír después de la discusión vivida el último día del año.
    Ahora si, con conocimiento de causa, os deseo, me deseo, un FELIZ AÑO NUEVO!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *