Jo sóc responsable dels meus pensaments

No és veritat que el Joan em posi nerviós. No és veritat que la meva mare em tregui de polleguera. És fals que la Maria m’alegri els matins amb el seu bon humor.

Quan faig responsables els altres del que jo penso succeeixen dues coses: m’enganyo a mi mateix/a i delego el meu poder. Ambdós generen problemes i dolor en la meva vida. Si desitjo ser feliç i lliure he de veure la veritat i recuperar el meu poder. Per fer-ho cal que m’adoni que només jo sóc responsable dels meus pensaments, del meu interior. Ningú més. Només jo.

Continua la lectura de Jo sóc responsable dels meus pensaments

Ajudar a descobrir als nens/es el que realment són

“Als nostres infants els ensenyem un munt de coses. Quan els ensenyarem el que ells realment són?” (Pau Casals).

Però, sabem qui som realment? Avui, a l’Ofici d’Educar de Catalunya Ràdio, parlarem sobre aquest tema juntament amb Agnès Vallvé, mestra de primària. Si creieu que l’educació és la nostra millor esperança, us animo a escoltar-lo.

Trobareu el programa a continuació o mitjançant el següent enllaç: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ajudar-a-descobrir-els-nens-el-que-realment-son/audio/942236/#”.

Continua la lectura de Ajudar a descobrir als nens/es el que realment són

Els meus pensaments condicionen la meva vida

Existeixen moltes idees socialment acceptades que són falses i generen malestar en les persones. El motiu és simple: l’objectiu de la societat és garantir la supervivència humana per sobre de la felicitat dels individus que la conformen. És a dir, s’anteposa el funcionament col·lectiu a la felicitat personal. Per aquest motiu, es transmeten idees que, tot i ser falses i contraproduents per a les persones individuals, són vàlvules de seguretat per a la societat: encara que ens facin patir, permeten que la col·lectivitat funcioni.

Quan aquestes idees es posen en dubte, topem amb la inèrcia del comportament col·lectiu compartit, amb el que s’ha ensenyat en l’escola i en la família. Però que algun pensament contradigui l’habitual, no significa que sigui fals. Fins i tot, quan quelcom contradiu allò que ens fa patir potser hauríem d’escoltar-lo, no fos cas que ens alliberés del sofriment.

Preneu les idees propostes amb escepticisme. No les accepteu sense verificar-les. Mediteu sobre elles i sobre les seves implicacions. Les idees són inútils si no les fem nostres. Ja ha passat molt temps des de que es demanava a la gent que cregués cegament en el que es deia.

Continua la lectura de Els meus pensaments condicionen la meva vida