Aquest any, no demanis desitjos

Tanca els ulls i demana un desig. És un gest relativament senzill, gairebé màgic, oi?

Des de petits, tenim la sensació de que només fent-ho la nostra vida serà més fàcil, més còmoda i més feliç. Més i més. Però quan obrim els ulls, la realitat continua sent la mateixa i la nostra insatisfacció una miqueta més gran.

L’ENGANY DEL MIRALL

Tal com relata el conte dels germans Grimm, la madrastra de la Blancaneus solia preguntar al seu mirall: “Mirallet màgic, digues-me una cosa, quina dona d’aquest regne és la més bella?”

El mirall fidelment responia: “Vostè, majestat, és la dona més bella d’aquest regne i de tots els altres.”

La malvada madrastra s’aferrava a una imatge en la qual ella era la més bella del regne. Per què? Perquè associava la felicitat a la bellesa física. Això la convertia en esclava del seu propi pensament: si no aconseguia mantenir-se eternament com la més bella, no podria ser feliç.

Una cosa semblant ens passa a nosaltres en la vida real.

Creiem, erròniament, que quan arribem a tenir o a ser d’una manera determinada, serem feliços completament. Per això, any rere any, demanem desitjos que ens acostin una miqueta més a aquest ideal.

Però l’única cosa que aconseguim és enganyar-nos.

ELS NOSTRES IDEALS

Absurdament, pensem que quan siguem perfectes tota la nostra vida serà meravellosa. Però això només fa que ens forgem un ideal i lluitem per aconseguir-lo, en lloc de gaudir del que ja tenim.

Si no, pregunta’t per un moment: quantes vegades has pensat que t’agradaria ser més alt o més alta?; o ser més intel·ligent?; o ser una persona més social?; o tenir un lloc de treball concret?…

I per què tenim aquest desitjos? Perquè creiem que en aconseguir-ho tot anirà bé.

Aquesta peça la podríem denominar l’”ego-ideal” perquè ens empeny darrere d’un ideal que promet la felicitat en un futur pròxim.

Atenció! Tenir somnis és meravellós, el perill de l’”ego-ideal” és que ens fa creure que necessitem arribar a ser d’una forma determinada perquè ara, encara, “no som”. I clar, aquesta necessitat ens fa infeliços en el moment present, però també si no arribem a l’objectiu final.

L’adequat seria tenir somnis, però sense sentir la necessitat imperiosa de què es compleixin per ser feliços. Ja tenim tot allò necessari per ser feliços aquí i ara!

QUATRE COSES PER SER FELIÇOS AQUÍ I ARA

Per ser feliços en l’aquí i ara necessitem quatre coses.

En primer lloc, aprendre a abraçar el que succeeixi al marge de què ens agradi o no. En realitat, no sabem què és bo per a nosaltres. Certes dificultats que a priori semblaven dolentes, amb el temps ens demostren que ens van ajudar a créixer interiorment. Pots pensar-ne alguna?

En segon lloc, deixar caure la necessitat d’un ideal. Tenir somnis és fantàstic, però no tenir la necessitat imperiosa de què es compleixin. Sinó, serem com la madrastra de Blancaneus: esclaus dels nostres propis desitjos.

Per tant, el tercer pas és deixar de lluitar per viure la vida com un lloc on puguem expressar-nos. Clar que a vegades necessitem esforç per aconseguir el que desitgem. Però l’esforç expressat de forma positiva, creativa i voluntària, no lluitant.

Finalment, necessitem un jo que estigui aquí present i que no es confongui amb el que pensa, sent, fa o ocorre. Mentre no hi hagi un jo, no puc estar en l’aquí i ara. Doncs mancarà un subjecte que romangui conscient del que ocorre. Sense aquest jo conscient, continuarem confonent-nos (o fusionant-nos) amb el que succeeix.

POSAR EN PRACTICA LA FELICITAT

Vist des d’aquesta perspectiva, l’únic lloc on podem aparcar els nostres desitjos i començar a posar en pràctica la felicitat, és en la vida quotidiana.

Aquest 2019, el veritable repte seran els moments familiars, els moments d’oci, els moments laborals… perquè aquí podrem practicar els quatre punts anteriors!

Pot semblar una ximpleria, però és una cosa molt important. Si ens adonem que el veritable treball s’imparteix en la vida quotidiana, podrem viure-la d’una forma totalment diferent. Segurament, amb molta més consciència, aprofitant tot el que ens succeeixi per créixer.

Si convertim tot el que passi en els propers dotze mesos, en un espai de treball interior, creixerem a gran velocitat perquè cada dia estarem practicant.

UNA MICA D’INSPIRACIÓ

I, entre pràctica i pràctica, et convido a respirar i a prendre consciència de tu mateix/a.

A vegades, una simple lectura inspiradora al matí, pot fer que tot el nostre dia estigui ple d’energia positiva que impregni, alhora, els nostres pensaments, emocions i accions.

Per aquest motiu, et convido a fer un cop d’ull al meu últim llibre “El dolor és amor retingut”. Descobreix-lo a: https://boiraeditorial.com/ca/cataleg/el-dolor-es-amor-retingut

9 pensaments quant a “Aquest any, no demanis desitjos”

  1. Gràcies, Daniel per aquestes paraules.
    Desde que et vaig descobrir, m’has entussiasmat, plenat de posivitat el meu dia a dia i sobre tot ajudat a crèixer personalment…
    T’agraeixo la feina que fas, perque ets una persona meravellosa( si ets persona com jo) però amb un toc diferent. M’encanta llegir-te inclòs escoltar-te. I si et saludo pel carrer em recàrregues les piles i no sé com el dia el veig molt més positiu de l’habitual. Ets humild, proper i això et fa una persona gran i meravellosa.
    No sé com agraïr-te.
    Ara només et puc dir: GRÀCIES, DANIEL. Una abraçada molt forta.

    1. Caram, em posaré vermell… però t’agraeixo el que dius. És bonic veure que la feina que fem, té bona acollida. Disculpa que contesti amb tant d’endarreriment: no havia vist el comentari!

  2. Tens raó… “A vegades, una simple lectura inspiradora al matí, pot fer que tot el nostre dia estigui ple d’energia positiva que impregni, alhora, els nostres pensaments, emocions i accions”… jo ho acabo de fer llegint el teu article. Moltes gràcies Daniel!!!, tal com va dir algú una vegada, si no existíssis, t’hauriem d’inventar. Personalment sóc de les que tinc somnis, que sé són irrealitzables el 99%, pero aquest article m’ha fet tocar de peus a terra…. No deixaré de somiar, pero sí d’obrir-me a la meva realitat: ja tinc tot lo indispensable per a ser feliç.

  3. Moltíssimes gracies Daniel…és tant cert tot el que dius!!! I , a vegades, tant complicat d’aplicar!!

    Molt necessari i oportú el teu article…encara que ja ho saps, ens va molt bé llegir-te!!!

    Un petonàs,
    Cristina

  4. Moltes gràcies Daniel!
    Aquest article és molt bonic i profitós, sobretot això que expliqués que Fins que no hi hagi un jo conscient, no podem estar en l’aquí i ara i que sense aquest jo conscient continuarem confonent-nos i arrossegant-nos amb els pensaments, Sentiments i en el que
    succeeix.
    Ho dic perquè tinc tendència en enganxar-me amb el pensament i el que succeeix, el meu jo arriba una mica tar i quan arriba ja l’he liat una mica, però la bona notícia és que cada vegada arriba abans.

    1. Sí! Que cada vegada arribi abans és una molt bona notícia: el camí es camina i és possible!
      Disculpa que contesti amb tant d’endarreriment: no havia vist el comentari!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *