Aprendre a dominar la ment

Segons una antiga metàfora budista, en un bosc llunyà habitava un mico. Des d’un arbre, observava tot el que hi havia al seu al voltant buscant alguna cosa que li satisfés més que el que ja tenia. De sobte, ho va veure i va saltar sense dubtar. Però, una vegada allí, continuava insatisfet. Què li ocorria?

UN MICO INSATISFET

En els cercles budistes, aquesta metàfora s’utilitza sovint per explicar què li ocorre a la nostra ment en moments de crisis o neurosis.

La interpretació d’aquesta metàfora és indubtable: sempre estem buscant alguna cosa que ens complagui més que el que teníem anteriorment. No obstant això, en aconseguir-ho, ens adonem que el nostre nou premi no és suficient. Aquesta sensació que crèiem obtenir en aconseguir-ho, s’esvaeix ràpidament i, en qüestió de segons, una nova necessitat de cerca irradia en el nostre interior.

EL PODER DEL PENSAMENT

Quan ens enfrontem a un moment de tensió o empipament, el nostre mico està en la seva màxima esplendor. Salta de branca en branca, de pensament en pensament, impedint que puguem centrar-nos en el que realment ocorre. Per això, ens irritem i comencem a relacionar-nos des dels sentiments.

Al contrari, quan sabem reconduir la nostra ment i tornar a la calma, podem gestionar moltíssim millor els moments de tensió. El nostre mico es deté i comencem a veure quines possibilitats amaga una circumstància que, a priori, semblava adversa i insuperable.

La pregunta clau és, com fer-ho? Mitjançant tres tècniques que t’ajudaran a centrar la teva ment. Cadascuna és més potent que l’anterior, així que, si tens temps, ja saps on has d’invertir la teva energia!

EL COFRE DEL TRESOR

Aquesta tècnica és com una “tireta” per tranquil·litzar-nos en un moment de tensió i evitar, així, el devessall de pensaments. Si la utilitzem, no estarem abordant el problema en profunditat, però ens pot ser útil si no tenim temps.

El cofre del tresor es basa en pensar en alguna imatge que ens tranquil·litzi, en una visualització o una meditació en la qual imaginem coses belles com, per exemple, inspirar llum i treure fum negre del nostre interior. Ocupant la nostra ment amb aquestes imatges, aconseguim entrar en una calma temporal, doncs encara no hem anat a l’origen del nostre neguit.

DESSENSIBILITZACIÓ

Quan els nostres sentiments ens arrosseguen i ens és impossible actuar des de la calma, hem de dessensibilitzar-nos.

El primer pas és netejar-nos a nivell biològic. Això significa cremar el cortisol i l’adrenalina de la nostra sang; si no ho fem serà gairebé impossible calmar la ment per simples motius biològics: és com voler estar tranquil després de beure tres litres de cafè. Com fer-ho? Mitjançant exercici físic: córrer, nedar, pegar a un coixí… però sempre verbalitzant en veu alta i traient fos el que tenim en el nostre interior.

Una vegada fet això, podrem preguntar-nos quin és el motiu profund pel qual desitgem seguir fent el que fem al marge de les dificultats. Si som docents i estem davant un alumnat difícil, quin és la nostra motivació per ser mestres?; en una relació personal, per què estem amb aquesta parella i no amb una altra?, etc.

Si trobem el sentit al que vivim, podem resistir les dificultats molt més sòlidament. Així podrem centrar la nostra ment i tornar a la calma.

ALQUÍMIA MENTAL

L’alquímia mental és una tècnica de cinc passos per aprendre a pensar de forma voluntària, positiva i sostinguda.

El primer pas és reconèixer que estem davant una idea errònia i que, per això, sofrim. Mentre continuem creient en quelcom fals, sofrirem.

El segon pas és substituir aquesta idea per informació de saviesa. Per exemple, en lloc de pensar que algú em pertany perquè l’estimo, mereix la pena adonar-nos que no posseïm a res ni a ningú, que només ens relacionem amb les altres persones mentre així ho desitgin els altres.

El tercer pas es basa en identificar què és el que aquesta situació de sofriment ens està ensenyant. Davant una persona difícil, potser estem aprenent a posar límits, amb una parella que ens deixa d’estimar, podem intentar recolzar a l’altra persona encara que no ens agradi la seva elecció… Les dificultats ens permeten superar una dificultat interna. Per això, hem d’agrair-los mentalment aquesta meravellosa oportunitat.

El quart pas implica entendre que totes les persones actuen el millor que poden amb les capacitats que tenen: un escorpí no pica per picar, sinó perquè no sap fer-ho diferent. El mateix ocorre amb les persones: ningú pot actuar amb saviesa si no la té en el seu interior.

L’últim pas és agrair a les persones implicades l’aprenentatge que hem adquirit, desitjant-li, de tot cor, que siguin feliços. Si la nostra dificultat va néixer d’una circumstància, desitjar profundament, que aquesta situació viscuda també sigui útil per al món.

CANVIAR LA NOSTRA MENT

Els nostres pensaments marcaran el que vivim. Conseqüentment, mentre no canviem la nostra ment, no podrem canviar la nostra vida.

Per això, et convido a fer un treball profund per aprendre a dominar la teva ment, com el qual trobaràs a Aula Interior (www.aulainterior.online), o  a Universitat de Vida
(www.universidaddevida.com), o qualsevol un altre que t’ompli de felicitat i benestar.

No deixis per a l’últim lloc, el treball més important: el treball interior.

Domina al teu mico!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *