Abelles, felicitat i vida quotidiana

Com viure amb felicitat els maldecaps de la vida? Com adonar-me que qualsevol fet de la meva vida quotidiana és una crida a despertar? Com optar per la felicitat quan el cos ens fa mal o quan ens ocorren contratemps? Com deixar de confondre la veritat amb el que ha passat?.

I, la pregunta fonamental, com pot l’anterior conduir-nos a viure cada dia feliçment?

Actuar amb força i sense forçar

La meva tasca és ajudar a les persones a viure amb major consciència i, conseqüentment, a ser més feliços. Per això escric aquest article: per il·lustrar que la vida quotidiana és una oportunitat fantàstica per incrementar la consciència i la felicitat.

Estic de vacances. És la meva última tarda. M’apropo a la platja per gaudir d’un passeig un parell d’hores. Camino amb el Marc, la meva parella, i els meus sogres. El sol de setembre brilla i calenta amb força però sense cremar, sense forçar. Penso que potser podria aprendre d’ell: actuar amb força i sense forçar. Boira, el nostre gos, correteja feliç aliè a la seva artritis crònica. Porto la seva corretja lligada a la cintura per tenir les mans lliures.

De sobte, noto l’agulló d’una abella clavant-se en el meu abdomen. Fa mal. Cou. Una abella ha quedat atrapada, per un gest involuntari, entre la corretja i la meva panxa. Ha decidit picar-me. El seu agulló s’ha clavat en la meva carn. Cou! Fa mal!

L’abella marxa, potser també ferida. Em trec l’agulló. Em fa mal però deixar-lo dins és pitjor. M’ajupo per agafar fang i beneeixo la tempesta d’ahir: hi ha un toll a uns dos metres. M’alegro per la pluja torrencial d’ahir. M’unto la ferida amb el fang fresc. Segueixo sentint el dolor de la punxada com si tingués a dins de l’abdomen un cor bombejant.

Quotidianitat i creixement interior

I ara arribo al nucli del que us volia explicar:

A pesar d’ignorar el motiu pel qual una abella m’ha picat, decideixo que aquest fet no alteri la meva pau i felicitat ni per un segon. Decideixo que utilitzaré aquest fet per seguir treballant la meva consciència i la meva pau.

Observo amb tendresa cap a on se’n va l’abella volant, amb prou feines, i li desitjo el millor. Imagino que morirà aviat, ja que això és el que els hi passa després de picar, i li desitjo que, si és el cas, es reencarni feliçment en el que li correspongui.

Decideixo que aquest incident no pertorbarà la meva felicitat. Dirigeixo la meva atenció al dolor que tinc a la panxa i recordo que existeix una medicina que treballa, precisament, amb abelles i vespes. Fan que piquin en punts concrets per estimular els meridians tal com succeeix en l’acupuntura. Així que somric i em dic: potser aquest era el meridià que havia d’estimular avui!

La felicitat és una decisió. Davant de qualsevol incident podem decidir tenir pensaments positius o negatius. Ambdues respostes són certes per a qui les pensa. Però el resultat és completament diferent.

Pensar que la picada d’una abella és, a més de dolorosa, un incident desafortunat és una opció. Pensar que, apart del dolor, és una oportunitat per beneir l’abella i el cos que utilitzem, n’és una altra. Ambdues són objectivament certes.

Seria absurd pensar coses falses, però ambdues opcions són perfectament vàlides. Personalment, opto per la que m’omple de pau interior i d’amor. La meva decisió és mantenir únicament al meu interior pensaments que m’ajudin a ser feliç.

No desitjo enganyar-me, seria absurd! Tanmateix, em nego a pensar en coses que em condueixin a ser infeliç. Encara seria més absurd! A més de viure dificultats, dedicar-me a pensar en coses que em fan desgraciat! Quina estupidesa! Reitero que la felicitat és una decisió. Així que somric i envio amor a la meva ferida i a l’abella.

Després del passeig, quan arribo a casa, la picada és una minúscula marca vermella que només em fa mal si la toco o realitzo algun moviment concret. Somric una altra vegada i agraeixo al meu cos el seu coneixement. Refuso pensar altes coses que, tot i ser possibles, m’omplirien de dolor.

Sobre la veritat i els fets

Crec que molt sovint, confonem la narració dels fets que ens succeeixen: he tingut un accident, he perdut una oportunitat de negoci per la meva empresa, m’han insultat.. amb la veritat. Els esdeveniments no són la veritat. Els fets no són la veritat. Només són una narració del que ha passat.

La veritat és quelcom més profund que es troba darrere dels fets. La veritat és que una abella et pot ajudar a estimar el cos que utilitzes recordant-te que el tens. Una abella et pot ajudar a recordar que tots els éssers naixem i morim. Una abella et pot ajudar a rememorar que el propòsit de la vida és ser feliç i no perdre la pau interior. Els fets són només anècdotes que poden ajudar-te, o no, a viure la veritat. Però confondre els fets, el que ha succeït, amb la veritat és tan erroni com prendre la lletra a per la b.

No sé si aquesta reflexió us haurà ajudat. Es tracta d’un article senzill, perquè la vida és senzilla i ens anima a ser feliços sempre i en tot moment. La espiritualitat i la felicitat no és quelcom que trobarem en el futur, sinó quelcom que dóna sentit ara i en cada instant de la nostra vida. Et convido a omplir la teva vida d’amor i pau invulnerable!

Exercici

1.- Quan et trobis amb una dificultat. Recorda que el fet no és la veritat en si mateixa. Recorda que el fet només és un esdeveniment. La veritat del fet és el significat profund del mateix, l’aprenentatge que n’extreus.

2.- Si has pres la decisió de ser feliç, pots beneir tots els incidents com una manera de recordar-te allò que és important en la vida. Recorda-t’ho en tots els moments de dificultat de la teva vida!

3.- Intenta buscar el veritable aprenentatge que pots obtenir d’allò que t’està succeint: un accident, un ruptura, una mort, una malaltia, traïció, una crisi econòmica…Pregunta’t: què m’ensenya realment per incrementar la meva felicitat i pau interior?

4.- Decideix pensar allò que t’ompli de pau i d’amor. Rebutja tenir pensaments que t’omplin de dolor.

5.- Sabràs que allò que penses és la veritat, quan sentis llibertat, pau i amor dins teu. Llavors sabràs que penses de forma correcta i entendràs dues frases incompreses de l’evangeli: “la veritat us farà lliures” i “busqueu el regne de Déu i la resta se us donarà de més a més”. Perquè la veritat no és el fet en si, sinó l’aprenentatge que m’allibera del dolor i del patiment i em dóna felicitat. Perquè en la veritat es troba el regne de Déu (i no un cel promès en el futur, sinó aquí i ara) i, vivint així, la quotidianitat té sentit.

Un pensament quant a “Abelles, felicitat i vida quotidiana”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *