Viatjar? Tornar a casa!

Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un creuer excepcional pel Mediterrani visitant els llocs més turístics, fotografiant tot el que volgués i menjant com si no existís res més.

En un d’aquells moments de frenesí estival, recordo una parella llegint una d’aquelles guies que contenen els “imprescindibles” de cada ciutat. Ell, abatut per la intenció d’ella de “veure una exposició més”, exclamava exhaust “jo només vull tornar a casa. Llar, estimada llar!”.

I en aquell moment vaig descobrir quin era el viatge més valuós… i no és el que sempre ens han dit!

Els km no indiquen la profunditat del viatge

Des de fa molts anys l’arribada de l’estiu anuncia, també, la necessitat imperiosa per viatjar. De sobte, la passió per emplenar la maleta i perdre’s per algun racó del món envaeix totes les llars. Però, no ens enganyem, qualsevol lloc no és vàlid. No serveix viatjar al poble del costat ni, per descomptat, quedar-se a casa.

Un cop acabades les vacances, els que hagin marxat tornaran amb les seves càmeres i ens preguntaran: “Ha estat una experiència inoblidable. I tu, on has estat?”. En la seva mentalitat, “fer turisme” és una obligació.

Aquest tipus de situacions m’empenyen a afirmar que el turisme està sobrevalorat. Treballar sense descans tot el mes per pagar una setmana, o dues, amb la polsereta “tot inclòs” em sembla excessiu. Per què? Perquè aquella setmana el turista presumirà d’uns interessos culturals i gastronòmics que no té i que, en tornar a la seva ciutat, desapareixeran per art de màgia.

En realitat, el turista no ha viscut un viatge, ha estat consumint allò que la societat li ha fet creure que és desitjable. Independentment del cansament que tingui, continuarà visitant museus fins veure tots els que apareguin a la llista. Però després, quan torni casa, deixarà de banda aquesta necessitat i no visitarà un museu o una exposició la resta de l’any.

Tots i totes acabem repetint certes pràctiques culturals per inèrcia que, en realitat, són actes inconscients de consum. Aquests actes, simplement, intenten emplenar un buit suplint-lo amb estímuls externs.

El veritable viatge

La vida és, en si mateixa, un viatge. Aquest viatge comença quan naixem i s’acaba en el moment de la nostra mort. Però, mentrestant, es succeeixen innumerables experiències que tenen com a objectiu descobrir-nos.

Gràcies al que ens succeeix en la nostra vida, podem aprendre allò fonamental: a ser feliços/es davant de qualsevol circumstància, a estimar (fins i tot a les persones o circumstàncies difícils) i a mantenir una pau interior invulnerable fins i tot quan tot sembla que es torç.

“La veritat ens farà lliures” s’acostuma a dir. La veritat de la que parlen és el fruit de descobrir qui sóc jo gràcies a l’aprenentatge que obtinc en vida. I, en aquest sentit, la meva vida és un viatge que em permet tornar a casa. Es tracta de tornar a l’esperit que sóc i habitar el cos de forma conscient, des de la llibertat que dóna la comprensió. El veritable viatge, doncs, és un camí cap a la meva essència.

Aprofita l’estiu

Si hi ha quelcom que sé, és que hem nascut en aquesta vida per viure l’estiu, que hem nascut per gaudir. I, des de la pau que dóna aquesta constatació, m’animo a seguir gaudint de l’estiu, dels dies que em quedin fins la tardor de la meva vida, fins al moment de la meva mort.

Per això, renuncio a patir, doncs sé que tot és en realitat un aprenentatge. I, per aquesta raó, em recordo cada dia que sempre tinc el que necessito per ser feliç si sé valorar-ho.

Us animo a gaudir metafòricament d’aquest estiu, que és la vostra vida! No hi ha res més important que descobrir-se per arribar a ser el que ja som, però de forma conscient. Aquest sí és un viatge que val la pena viure’l en tot color i amb tots els detalls. L’estiu és adonar-se que, estigui on estigui, jo estic a casa meva. Estimada llar!

Però els mosquits també piquen

La vida pot ser, a vegades, un paradís, però també existeixen moments amb dificultats: hi ha mosquits que piquen; a l’agost fa calor i suem; a l’hivern fa fred; no sempre tot surt com desitgem, etc.

Sovint hi ha problemes, negar-ho és absurd!

No obstant, l’important és descobrir i incorporar eines per a què les dificultats no siguin un impediment per seguir creixent i gaudint enlloc de patir. Aquí rau el souvenir més preuat i està en les teves mans prendre’l o no.

I, després del 31 d’agost, què succeeix?

Per acabar, us animo a pensar més enllà de l’estiu. Si heu llegit l’article haureu comprovat que el veritable viatge comença en un mateix. Per això, et proposo un petit repte: descobreix-te! Fes un viatge interior!

Per fer-ho, et proposo emprendre un curs de creixement personal, ja sigui el que jo imparteixo a Barcelona, Lleida i Madrid (www.aulainterior.es), o el d’altres persones que tinguin l’experiència suficient.

Decideixis el que decideixis, recorda que conèixer-te és el millor regal que pots fer-te. Quan et descobreixes, tot encaixa, tot pren significat. Res extern canvia, però tot et sembla diferent. Per fi has tornat a casa. T’atreveixes? Inicies conscientment aquest viatge?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *