La situació a Catalunya: reflexions

En els grups de creixement personal i despertar espiritual que imparteixo, no acostumem a abordar aspectes polítics o socials perquè el treball més urgent a realitzar és, bàsicament, el personal i interior dins de cada persona.

Tanmateix, a l’última trobada d’ex-alumnes es van plantejar diverses preguntes sobre la situació política actual entre Catalunya i Espanya.

Em nego a donar consells. Cada persona ha de trobar les seves pròpies respostes concretes. Però sí comparteixo una sèrie de criteris que ens van servir de punt de partida. Els comparteixo, per si us són d’utilitat.

1.- El conflicte no es redueix a dues úniques posicions, sinó a una àmplia diversitat de punts de vista. No es tracta d’un conflicte entre independentistes i unionistes, sinó de quelcom molt més ampli. Dins l’independentisme hi ha molta diversitat (persones que volen canviar-ho tot, d’altres que volen canvis més parcials…), però dins l’unionisme també hi ha pluralitat (els que volen mantenir l’actual sistema autonòmic, els que volen recentralitzar, els que volen incrementar certs aspectes de les autonomies…); també hi ha persones que defensen el federalisme i aquesta posició també inclou diversitat al seu interior: els que defensen un estat federal però argumenten que perquè dos pobles es federin han de ser prèviament independents i lliures, d’altres que argumenten que això no és necessari…

Reitero: no són dues posicions, sinó múltiples.

I, sovint, travessades per d’altres visions socials confrontades: uns defensen la legalitat, d’altres la legitimitat… uns creuen que la sobirania resideix en el poble de Catalunya, d’altres que en la totalitat del poble espanyol, altres que la sobirania resideix en les institucions…

Reduir aquesta multiplicitat en només dues o tres posicions seria un error. Us convido a mantenir una actitud activa per descobrir-les totes en la mida del possible i a actuar amb prudència tot reconeixent que el nostre saber és sempre parcial i limitat.

2.- Allò fonamental és voler entendre les diferents posicions. Em sembla fonamental renunciar a voler tenir raó i, en canvi, treballar per entendre les raons de totes i cadascuna de les parts. Cada part té o creu tenir raó o, almenys, una part de la mateixa. Si cerquem ser equànimes, renunciem a voler tenir raó i busquem entendre les raons dels altres. Naturalment, això no serà obstacle perquè cada persona tingui la seva pròpia posició personal.

Lamentablement, alguns mitjans de comunicació semblen haver perdut gran part de l’objectivitat i semblen més interessats en recolzar una visió concreta que en voler oferir llum a la societat. A vegades, poden desinformar enlloc d’informar.

3.- Convido a intentar comprendre que cada persona sempre fa el millor que pot i actua en funció de la seva visió del món. Hi ha persones que poden estar molt equivocades i, fins i tot, ferides o encegades per l’odi o similar. Però sempre actuen pensant que tenen raó. Creuen tenir raó. No actuen volent fer el mal sense cap motiu. Poden estar equivocades, però creuen tenir la seva raó.

I, davant d’això, com i quan actuar?

1.- Et convido a ACTUAR quan la teva acció sigui útil: sumem enlloc de restar. Si tu pots fer una acció que sumi, actua. Ningú no pot actuar per tu.

2.- T’animo a ACTUAR si la teva acció pot millorar la realitat. I si tens diverses opcions, escull aquella que més millori la realitat. És a dir, actua per tal de millorar el món com a conjunt i no només tenint present la teva situació personal.

3.- T’animo a ACTUAR si tens el coneixement i les eines per fer-ho. Si no les tens, estàs rebent un missatge ben clar que no has d’actuar en aquest punt concret.

4.- T’animo a NO ACTUAR si el que vaig a fer li correspon fer-ho a una altra persona.

5.- T’animo a NO ACTUAR si no tens els coneixements i/o les eines per abordar la realitat.

6.- Una acció és tan acció com una no-acció. Sempre hi ha dos tipus de resultats: interns (ja siguin de felicitat, pau i amor, o de patiment, conflicte, por o resistència) i externs (no sempre obtenim el que volem). Us suggereixo aprendre dels dos.

7.- T’animo a ACTUAR només quan et sigui possible fer-ho sense odi, sense violència física, ni verbal, ni mental. Simplement actuant per millorar la realitat. Aquests tipus d’actuació et seran molt útils per aprofitar qualsevol cosa que us succeeixi: tot et servirà per créixer interiorment.

8.- El que viurem socialment serà el resultat del nostre nivell de consciència. La mitjana del nivell de consciència de la nostra societat es plasmarà en el que passarà. No podem incrementar el nivell de consciència de la nostra societat només en unes setmanes. En conseqüència, passi el que passi en els propers dies i setmanes, és l’únic que pot succeir.

9.- En tot cas, és responsabilitat nostra seguir treballant a favor del món (encara que sempre hi ha el risc d’equivocar-nos), enlloc de lluitar en contra de res. Us convido a treballar per pujar el nivell de consciència social, sense pretendre lluitar “contra els dolents i contra el mal”. Pot semblar el mateix, però és radicalment diferent.

10.- Si ens equivoquem, els resultats ens generaran patiment intern i/o extern. Si passa, us convido a demanar disculpes per les nostres accions ignorants i intentem reparar el que hàgim agredit. I, alhora, procurem trobar una forma diferent i més sàvia d’actuar.

Ja ho veieu, prometia parlar-vos de la situació política i m’he limitat a exposar uns criteris. No crec que siguin perfectes. Però tant de bo us siguin útils d’alguna manera.

Que la saviesa, l’amor i la pau siguin les vostres companyes.

9 pensaments sobre “La situació a Catalunya: reflexions”

  1. Perfecte exposició
    Moltes gracies per la síntesi i particularment em quedo amb els deures que recomanés… apartat 9. Treballar x incrementar el nivell de consciència.

  2. Quina saviesa, Daniel!!!
    Rellegiré les teves reflexions per empapar-me a consciència del q dius perquè ho comparteixo totalment, però ara em costa aplicar-ho.
    Gràcies!!!

  3. Molt ben explicat!, les coses no són mai blanques o negres!, s’ha de fer quelcom que ajudi a millorar la situació actual, sempre des del respecte.
    El fet k tothom fa el millor k sap, t’ajuda a no tenir odi envers als k no pensen igual k tu.
    Gràcies Daniel

  4. No puc estar-hi més d’acord. Cal consciència i realisme. Diàleg franc i esperit conciliador. Empatia i voluntat d’entesa. I menys soroll. El soroll impedeix escoltar i reflexionar. Genera agressivitat i hostilitat.
    Enhorabona per l’article, d’allò més pertinent en la situació actual.

  5. Gracies Daniel! Em quedo i per mi és molt important que tot plegat es una qüestió de consciència social. En la mesura que anem despertant individualment, la societat se’n gaudirà i viurem en països més lliures i creatius. No estem aïllats, som una xarxa humana connectada que seguim un mateix camí. Sóc responsable del meu despertar i aquest gra de sorra farà augmentar la consciència de la nostra societat.
    Salut

  6. M’encanten les teves reflexions, Daniel, totes, però destaco la de fer el que pensem que pot millorar el món i no només la nostra situació personal. Crec que és d’una gran generositat. I, evidentment, intentar entendre les posicions més allunyades de la pròpia amb la m’axima comprensió i respecte.

  7. Moltes mercès Daniel. Crec que ara més que mai es necessita seny. Veig amb pena com hi ha força gent que es mou per les emocions que venen d’ un passat i una memòria històrica que, es clar, ajuda a entendre el perquè d’ avui, però no pas per construir un nou futur.

    Salutacions,

    Maria.

  8. Daniel tu sempre tan sabi ,gracies per les teves refleccións que son necessaries per acruar amb consssecuencia. Rep tot el meu afecte i gracies per tot el que m’has fet veura -hi mes clar i pel que he apres al teu costat .Julia.

  9. Moltes gràcies Daniel!
    Ho he llegit un parell de vegades i ho tinc que tornar a llegir.
    La nostra anima no sap de banderes, ni ideologies, em sento atrapada en aquest mon…..en aquest gran teatre……i de vegades tinc por i a les hores respiro i penso en l’última frase ” saviesa, amor i pau siguin les nostres companyes”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *