El significat de la Setmana Santa: la culminació d’un procés de 4 passos

Durant la Setmana Santa, segur que tindrem la possibilitat de viatjar a llocs fantàstics, perdre’ns pels carrers d’algun casc antic després d’assistir a una processó, escoltar música folklòrica…Tanmateix, el significat de la Setmana Santa va molt més enllà d’aquests rituals i no té cap relació, necessàriament, amb una religió concreta. En aquest article, et convido a descobrir el verdader significat de la Setmana Santa.

TRANSFORMACIÓ INTERIOR: UN PROCÉS DE 4 PASSOS

Segons el meu parer, la Setmana Santa no parla de la mort i la resurrecció de Jesús de Natzaret, sinó d’una altra mot i resurrecció que ens implica a tots/es nosaltres: la nostra pròpia mort i la nostra pròpia resurrecció.

Es tracta d’un període per celebrar-ho, per adonar-nos-en, per morir i ressuscitar conscientment. Aquí i ara. Però només podem celebrar la nostra mort i resurrecció si arribem a ella amb una consciència plena, i això implica un procés.

De quin procés estic parlant? Doncs d’un procés de transformació interior que pot resumir-se en quatre passos:

PRIMER PAS: PREPARACIÓ

El primer pas és, sens dubte, aturar el patiment. Molta gent creu, erròniament, que el patiment ha de suportar-se estoicament i que ens perjudica. Tanmateix, succeeix tot el contrari: ni cal suportar-lo, ni ens perjudica. El patiment és necessari perquè ens alerta quan estem equivocats.

Observe-m’ho amb un exemple. Quan poso la mà a sobre d’un metall ardent d’una estufa de carbó, noto una cremor intensa i, per això, aparto la mà d’immediat. El dolor físic és útil ja que ens adverteix que una situació concreta ens està generant dolor. El mateix succeeix amb el dolor psicològic. Quan pateixo, se m’està indicant, tinc la prova evident, de què hi ha alguna cosa que no comprenc.

Mentre jo desitgi continuar tenint raó i estigui equivocat, serà com si mantingués la mà a sobre del metall pretenent que no em cremi. Conseqüentment, el primer pas de qualsevol despertar és dir “prou” al sofriment, és dir “no vull continuar patint”. El que vull és comprendre, vull entendre. Aquest és el primer esglaó, el primer pas envers l’alliberació.

SEGON PAS: NÉIXER COM A BEBÈS

Quan entenguem que el patiment és optatiu, ens adonarem que som ignorants. Aquest és el segon pas fonamental. Fins aquest moment, consideràvem que teníem raó, que teníem una certesa. Aquesta pretensió ens conduïa a anar en contra de les Lleis de l’Univers i aquesta dinàmica implicava, irremeiablement, patiment.

A partir del moment en què acceptem aprendre, ens convertim de nou en un bebè. Els bebès són infants recent nascuts que no tenen cap coneixement i estan oberts a aprendre com a esponges. Ens transformem en alumnes que van a l’escola de la vida i, el que és més important, hi van amb il·lusió. Allí no posen en dubte res del que se’ls explica, només es pregunten “com puc aprendre-ho?”. I s’esforcen per aprendre-ho en profunditat.

D’alguna manera, estem parlant de tornar a néixer. Naixem com a fills de Déu, del qual volem assemblar-nos a imatge i semblança, per convertir-nos en Messies. Per salvar i sanar profundament la nostra vida del dolor i del patiment. Per escollir i comprendre el sentit de la nostra pròpia vida.

Així doncs, el segon pas fonamental és comprometre’s en el camí de l’autoconeixement i tornar a néixer. Sense aquest compromís, la Setmana Santa, morir i ressuscitar, es converteixen en una quimera.

TERCER PAS: NETEJA

El tercer pas implica invertir temps en netejar els nostres errors interiors. Com succeeix amb la brutícia, aquesta no és infinita i, per tant, aquest pas tampoc ho és.

Hi ha persones que creuen que és impossible arribar a una felicitat total aquí i ara. El què succeeix és que s’obliden del pas més important que és, ni més ni menys, que començar. Si cada dia netejo una peça de la meva vaixella, algun dia acabaré amb tots els plats bruts. Els meus errors, la meva ignorància no és infinita. Si començo, algun dia s’acabarà. El quan depèn de molts factors: el nombre de plats; la qualitat del detergent; la brutícia que tinguin, etc. Però, innegablement, si em poso a netejar-los algun dia s’acabaran. El quan no depèn de mi, el treball interior sí.

Durant un temps indeterminat hauràs de treballar en el teu autoconeixement, descobrir què és realment important per deixar enrere qualsevol sentiment de culpabilitat, qualsevol error o ignorància. Entendre que el mal és un error necessari, que tothom fa el que pot, que la justícia no existeix o que el mal que t’han fet t’ha ajudat a créixer. Per increïble que pugui semblar, és totalment cert. Sense aquestes persones, no ho hauries pogut entendre.

I quan, finalment, hagis rentat els teus plats, quan puguis mirar la teva ànima i el món amb tendresa i amor, sense judicis, podràs acceptar als altres tal com són, sense la necessitat de canviar-los. En aquest instant, comença l’últim pas de transformació interior.

QUART PAS: EL QUE ES CELEBRA PER SETMANA SANTA

Quan comprenem i encarnem l’anterior, l’ego mor. La teva profunda realitat, el teu jo essencial, la teva essència, ressuscita. Llavors t’adonaràs d’haver estat adormit durant molt temps. Tot el procés anterior t’haurà conduït a la crucifixió del teu ego, a la seva mort per preparar la teva resurrecció.

Per tant, durant la Setmana Santa, aixeca el teu estat d’ànim i alegra’t, celebrem la teva resurrecció! Per als qui no estem al final del procés, alabem el fet de què estem esmenant els nostres errors, netejant els nostres plats bruts. Ens alegrem quan pensem que la mort – tant de bo propera- del nostre ego, i, per tant, que l’esdevenir de la nostra resurrecció a imatge i semblança de Déu està més a prop que mai. Això és el que celebrem, així que, aixeca’t i alegra’t-en!

Però no oblidis que qualsevol celebració implica un treball previ, constant, moltes vegades ardu, però ple de satisfaccions.Desitjo que aquestes paraules et siguin útils per apropar-te a la mort del teu ego i a la teva resurrecció. Gaudeix de la Setmana Santa i recorda sempre el seu verdader significat.

12 pensaments sobre “El significat de la Setmana Santa: la culminació d’un procés de 4 passos”

  1. M’ha agradat molt, crec que amb aquesta prespectiva la Setmana Santa i tota la nostra vida te un significat increíble i és un goig viure només pel fet de viure, ja que aixì tot té rao de existir.
    Gràcies Daniel.

  2. Estimat Daniel, les teves paraules son fruit de la teva gran saviesa que esta basada en el amor per tot i tots els que t’envolten.
    Gràcies per ser-hi i esenyanse el camí.

  3. Genial,soc creient i m’ha encantat per que serveix per a tothom ,també molt útil per situar-te en el moment que em trobo del procés ,gràcies .

  4. Moltes gràcies Daniel! Molt camí per fer ,no hem de baixar la guàrdia ! Amb la cam Gabarró sempre a punt. Moltes gràcies ,una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *