Què significa estimar? Una definició més enllà del sentimentalisme

Mentre no descobreixis el veritable significar de l’amor, la teva vida s’omplirà de dolor. Mentre continuïs ignorant el seu significant, més t’allunyaràs de l’amor.

Quan no coneixem el veritable significat d’alguna cosa, ens equivoquem i això implica dolor. Per això es tan important descobrir el veritable significat de les paraules. No perquè siguin paraules, sinó perquè guien la nostra conducta: actuo tal com comprenc el món.

I tu, t’animes a descobrir el veritable significat de l’amor?

JUTJAR PELS RESULTATS

Sovint em pregunten: com puc saber si vaig en la direcció correcta? Com puc saber que no m’estic equivocant? La resposta és ben senzilla: observa els resultats que estàs obtenint.

La nostra acció sempre genera resultats: interns i externs. Observar-los ens dirà si la nostra acció és suficientment sàvia. També en el tema de l’amor!

Quan el nostre interior s’omple de pau i al nostre voltant hi ha harmonia, significa que estem en el bon camí. Si, en canvi, apareix el sofriment i les dificultats externes, ens mancarà coneixement!

Això també és aplicable a l’amor: si pateixes, no estimes. Pots tenir dependència, sentiments intensos, gelosia… però no amor! Els resultats parlen per si mateixos.

QUÈ SIGNIFICA REALMENT “AMOR”?

Malgrat les pel·lícules de Hollywood i les cançons romàntiques s’hagin entestat en fer-nos creure que l’amor és un sentiment, afirmo textualment que l’amor NO és un sentiment. aquesta creença només és un mite, un error i, com qualsevol error, ens portarà al sofriment.

En realitat, estimar significa prendre la decisió ferma de recolzar i buscar el màxim bé de les persones que estimem. No importa si la persona em desperta unes emocions positives o negatives. L’important, des de la perspectiva de l’amor, és que hagi decidit buscar el seu màxim bé.

L’amor és, sens dubte, una decisió. Perquè, al marge de què pugui sentir quelcom desagradable per una persona, l’amor implica seguir buscant el màxim bé pels altres i per a mi. És a dir, l’amor fuig de l’automatisme dels sentiments per perseguir, conscientment, el bé propi i l’aliè, independentment de les emocions i els sentiments que ens desperti.

Evidentment, estimar no és quelcom fàcil: necessitem entrenament i aprenentatge, ja que tenim la tendència d’actuar en funció del que sentim… però si actuo des de la por, l’odi, la ràbia o la impotència seré incapaç d’estimar! Sí, aprendre a estimar implica domesticar el nostre interior: un gran aprenentatge!

A més a més, viure creient que l’amor és un sentiment ens impedeix ser lliures. La nostra capacitat d’estimar es veu reduïda a allò què sentim o a allò que ens desperta l’exterior. Ens convertim en una fulla que es deixa endur pel vent, sense rumb, sense capacitat d’actuar per la nostra voluntat: sempre depenent del que ens despertin, al marge de la nostra voluntat, del nostre interior.

NINGÚ POT DONAR-TE AMOR

Si no saps alemany, no pots parlar-lo. Si no saps matemàtiques, no pots resoldre operacions. Si no saps anar en bicicleta, no pots conduir-ne una. Té lògica, veritat?

Doncs, si no tens amor, tampoc pots compartir-lo amb els altres. Algunes persones esperen, erròniament, que els altres els donin amor. Però això és impossible: només tu pots despertar aquesta capacitat a dins teu. Un cop la despertis, no t’importarà com sigui l’exterior: podràs estimar de forma incondicional. I com es desperta? Prenent la decisió ferma de buscar, sempre, el màxim bé en tot moment i en qualsevol lloc.

Quan ets capaç de prendre aquesta decisió, l’exterior deixa de dictaminar la teva conducta i estimes. Ets lliure d’actuar al marge dels teus sentiments. Llavors descobreixes que el teu interior està ple d’amor i pots compartir-lo amb els altres. No els dones amor, ja que l’amor neix de l’interior de cadascú, però sí comparteixes el teu amor amb les altres persones.

Per tant, la idea fonamental és deixar de buscar l’amor en l’exterior i intentar cultivar-lo en l’interior. Així podrem convocar-lo voluntàriament a la nostra vida en lloc de pidolar-lo a l’exterior.

L’AMOR ÉS UNIVERSAL

És imprescindible adonar-se que l’amor implica comprendre que cada persona sempre fa el que pot. No importa qui sigui, o fins i tot com actuï, sempre podem recolzar-lo perquè sigui feliç: això és amor.

Ser capaç d‘estimar al marge de la forma, sabent que totes les coses i tots els ésser compleixen una funció: això és amor. Respectar el ritme d’aprenentatge de cadascú i desitjar-li que sigui feliç, malgrat no comparteixi la seva manera d’actuar: això és amor.

Així estem vivint l’amor universal. Es tracta d’estimar pel simple fet d’estimar, d’estimar a l’amor mateix, universalment: al marge de les formes que prenguin les persones o les circumstàncies.

ALLUNYAR-SE DEL SENTIMENTALISME

Com més seguim les instruccions errònies, pitjor és el resultat. Això és el que succeeix amb l’amor, ja que esperem que siguin els altres els qui ens el donin, o esperem a tenir sentiments agradables per poder estimar. Si continuem partint d’aquestes premisses errònies, la nostra vida s’omplirà de sofriment

Per aquesta raó, t’animo a verificar que quan ets capaç de mirar amb comprensió cap als altres, al marge dels sentiments que despertin en el teu interior, t’omples de pau i amor… i, curiosament, els teus sentiments s’alineen amb l’amor!

Et demano que comprovis que, quan estimes de manera universal i cultives l’amor internament per compartir-lo amb els altres, la teva vida s’omple d’amor.

Observa com, quan esperes que siguin els altres els qui et donen amor, l’amor pot, o no, arribar. Al contrari, quan ets tu qui el cultiva en el teu interior, sempre el tens a la teva disposició.

L’amor, entès d’aquesta manera, et permet estimar qualsevol persona al marge del seu color de pell, de la seva religió o les seves costums, perquè les recolzes en el seu aprenentatge i els desitges que siguin felices. Conseqüentment, la pau i l’amor floreixen dins teu. En canvi, quan l’entens erròniament, a dins teu només hi haurà dolor i sofriment.

EN RESUM

Significat erroni de l’amor: Sentiment intens de l’ésser humà que, partint de la seva pròpia insuficiència, necessita i busca l’encontre i la unió amb un altre ésser.

Significat per a una vida més conscient: L’amor és la decisió de recolzar el meu màxim bé i el dels altres. L’amor apareix a l’interior i pot dirigir-se a qualsevol persona i circumstància.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *