Qui et vol bé et farà plorar

Aquesta és la història d’un pare que estima bojament al seu fill, però com no aconsegueix que aquest l’obeeixi i faci allò que li diu –i que, segons el pare, seria pel seu bé- acaba cridant-lo i castigant-lo per a què aprengui la lliçó. El nen plora perquè se sent culpable i, mentrestant, el pare també se sent impotent. En cercar el consol de l’àvia, ella li explica que el seu pare només vol el seu bé, que ell és qui millor sap què és el més beneficiós per als seus fills encara que ells no ho entenguin. I li recorda la frase que ho confirma: qui et vol bé et farà plorar.

Continua la lectura de Qui et vol bé et farà plorar

Espiritualitat i diners: reflexions des de la pujada de gener

Amb la pujada de gener trucant a la porta, és realment complicat arribar a final de mes. En realitat, aquest fenomen succeeix tots els mesos però no és quelcom que ens preocupi perquè, en el fons, som persones honrades. Veritablement és millor ser pobre, o no? Tal com diu l’evangeli cristià: “és més difícil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu ”.

Però, aquesta és la realitat? Espiritualitat i pobresa econòmica han d’anar de la mà? Realment, l’evangeli parla de diners? I si no parla de diners, de què parla?

Continua la lectura de Espiritualitat i diners: reflexions des de la pujada de gener

Abelles, felicitat i vida quotidiana

Com viure amb felicitat els maldecaps de la vida? Com adonar-me que qualsevol fet de la meva vida quotidiana és una crida a despertar? Com optar per la felicitat quan el cos ens fa mal o quan ens ocorren contratemps? Com deixar de confondre la veritat amb el que ha passat?.

I, la pregunta fonamental, com pot l’anterior conduir-nos a viure cada dia feliçment?

Continua la lectura de Abelles, felicitat i vida quotidiana

La injustícia no existeix. Creure en ella m’omple de venjança i odi

Podem esperar d’un cocodril que actuï com un gosset falder? Podem esperar del foc que no cremi? Podem creure que l’aigua deixarà d’estar mullada?

Esperar que les coses siguin diferents a com són és ignorar la llei de causa-efecte: mentre existeixi la causa prèvia, només podem viure l’efecte que en tenim.

Pretendre que la realitat és injusta perquè no encaixa amb els nostres desitjos és negar-nos a comprendre que el foc, el cocodrils i l’aigua són com són i, per tant, produeixen els resultats que produeixen. Pensar que la seva acció o la seva existència és injusta, ens omple d’odi i venjança… i, et sembla bona idea viure odiant?

Continua la lectura de La injustícia no existeix. Creure en ella m’omple de venjança i odi

El mal, com a tal, no existeix. Existeix la ignorància

Estic al cinema veient una pel·lícula: la clàssica lluita entre el bé i el mal. En aquest moment, m’adono que tota la nostra vida està basada en la falsa creença de l’existència d’un mal que lluita contra el bé.

Però m’adono que aquesta perspectiva errònia ens condueix al dolor, a l’enfrontament i a fer-nos mal a nosaltres mateixos/es i als altres.

Però, per què afirmo que és una visió errònia? Com saber que el mal no existeix? I, el que és encara més important: llavors, quina és la realitat? Què és el que realment existeix?

Continua la lectura de El mal, com a tal, no existeix. Existeix la ignorància

Les dificultats em permeten autorealitzar-me

Beneeix les dificultats. Sense elles no podríem actualitzar el nostre potencial.

No afirmo que les busquem de forma innecessària, ja en tenim suficients a la vida com per complicar-nos-la gratuïtament! Però agraïm les dificultats de la nostra vida: elles ens permeten aprendre el que encara ignorem.

Gràcies a les dificultats traspassem la nostra zona de confort i actualitzem el nostre potencial. Gràcies a les dificultats arribem a ser qui estem cridats a ser. Beneïdes siguin!

Continua la lectura de Les dificultats em permeten autorealitzar-me

Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal

En realitat, no celebrem el Nadal només per recordar el naixement de Jesús. El celebrem per recordar-nos que un altre naixement ha de succeir i que, pel que sembla, encara no ha passat.

El Nadal no és un fet que va ocórrer en un estable fa 2000 anys, sinó quelcom que ha de passar ara i en la nostra realitat. Mentre aquest naixement no succeeixi, seguirem celebrant el Nadal per recordar a qui ha de néixer, que neixi. Tanmateix, sembla que gairebé ningú ho recorda i per això creiem que el Nadal és només la celebració del naixement d’un tal Jesús de Natzaret, oblidant-nos del verdader naixement i el més important de tots.

Però, quin naixement estem esperant? A qui esperem?

Continua la lectura de Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal

Jo sóc responsable dels meus pensaments

No és veritat que el Joan em posi nerviós. No és veritat que la meva mare em tregui de polleguera. És fals que la Maria m’alegri els matins amb el seu bon humor.

Quan faig responsables els altres del que jo penso succeeixen dues coses: m’enganyo a mi mateix/a i delego el meu poder. Ambdós generen problemes i dolor en la meva vida. Si desitjo ser feliç i lliure he de veure la veritat i recuperar el meu poder. Per fer-ho cal que m’adoni que només jo sóc responsable dels meus pensaments, del meu interior. Ningú més. Només jo.

Continua la lectura de Jo sóc responsable dels meus pensaments

Ajudar a descobrir als nens/es el que realment són

“Als nostres infants els ensenyem un munt de coses. Quan els ensenyarem el que ells realment són?” (Pau Casals).

Però, sabem qui som realment? Avui, a l’Ofici d’Educar de Catalunya Ràdio, parlarem sobre aquest tema juntament amb Agnès Vallvé, mestra de primària. Si creieu que l’educació és la nostra millor esperança, us animo a escoltar-lo.

Trobareu el programa a continuació o mitjançant el següent enllaç: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ajudar-a-descobrir-els-nens-el-que-realment-son/audio/942236/#”.

Continua la lectura de Ajudar a descobrir als nens/es el que realment són