La injustícia no existeix. Creure en ella m’omple de venjança i odi

Podem esperar d’un cocodril que actuï com un gosset falder? Podem esperar del foc que no cremi? Podem creure que l’aigua deixarà d’estar mullada?

Esperar que les coses siguin diferents a com són és ignorar la llei de causa-efecte: mentre existeixi la causa prèvia, només podem viure l’efecte que en tenim.

Pretendre que la realitat és injusta perquè no encaixa amb els nostres desitjos és negar-nos a comprendre que el foc, el cocodrils i l’aigua són com són i, per tant, produeixen els resultats que produeixen. Pensar que la seva acció o la seva existència és injusta, ens omple d’odi i venjança… i, et sembla bona idea viure odiant?

Continua la lectura de La injustícia no existeix. Creure en ella m’omple de venjança i odi

El mal, com a tal, no existeix. Existeix la ignorància

Estic al cinema veient una pel·lícula: la clàssica lluita entre el bé i el mal. En aquest moment, m’adono que tota la nostra vida està basada en la falsa creença de l’existència d’un mal que lluita contra el bé.

Però m’adono que aquesta perspectiva errònia ens condueix al dolor, a l’enfrontament i a fer-nos mal a nosaltres mateixos/es i als altres.

Però, per què afirmo que és una visió errònia? Com saber que el mal no existeix? I, el que és encara més important: llavors, quina és la realitat? Què és el que realment existeix?

Continua la lectura de El mal, com a tal, no existeix. Existeix la ignorància

Les dificultats em permeten autorealitzar-me

Beneeix les dificultats. Sense elles no podríem actualitzar el nostre potencial.

No afirmo que les busquem de forma innecessària, ja en tenim suficients a la vida com per complicar-nos-la gratuïtament! Però agraïm les dificultats de la nostra vida: elles ens permeten aprendre el que encara ignorem.

Gràcies a les dificultats traspassem la nostra zona de confort i actualitzem el nostre potencial. Gràcies a les dificultats arribem a ser qui estem cridats a ser. Beneïdes siguin!

Continua la lectura de Les dificultats em permeten autorealitzar-me

Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal

En realitat, no celebrem el Nadal només per recordar el naixement de Jesús. El celebrem per recordar-nos que un altre naixement ha de succeir i que, pel que sembla, encara no ha passat.

El Nadal no és un fet que va ocórrer en un estable fa 2000 anys, sinó quelcom que ha de passar ara i en la nostra realitat. Mentre aquest naixement no succeeixi, seguirem celebrant el Nadal per recordar a qui ha de néixer, que neixi. Tanmateix, sembla que gairebé ningú ho recorda i per això creiem que el Nadal és només la celebració del naixement d’un tal Jesús de Natzaret, oblidant-nos del verdader naixement i el més important de tots.

Però, quin naixement estem esperant? A qui esperem?

Continua la lectura de Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal

Jo sóc responsable dels meus pensaments

No és veritat que el Joan em posi nerviós. No és veritat que la meva mare em tregui de polleguera. És fals que la Maria m’alegri els matins amb el seu bon humor.

Quan faig responsables els altres del que jo penso succeeixen dues coses: m’enganyo a mi mateix/a i delego el meu poder. Ambdós generen problemes i dolor en la meva vida. Si desitjo ser feliç i lliure he de veure la veritat i recuperar el meu poder. Per fer-ho cal que m’adoni que només jo sóc responsable dels meus pensaments, del meu interior. Ningú més. Només jo.

Continua la lectura de Jo sóc responsable dels meus pensaments

Ajudar a descobrir als nens/es el que realment són

“Als nostres infants els ensenyem un munt de coses. Quan els ensenyarem el que ells realment són?” (Pau Casals).

Però, sabem qui som realment? Avui, a l’Ofici d’Educar de Catalunya Ràdio, parlarem sobre aquest tema juntament amb Agnès Vallvé, mestra de primària. Si creieu que l’educació és la nostra millor esperança, us animo a escoltar-lo.

Trobareu el programa a continuació o mitjançant el següent enllaç: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ajudar-a-descobrir-els-nens-el-que-realment-son/audio/942236/#”.

Continua la lectura de Ajudar a descobrir als nens/es el que realment són

Els meus pensaments condicionen la meva vida

Existeixen moltes idees socialment acceptades que són falses i generen malestar en les persones. El motiu és simple: l’objectiu de la societat és garantir la supervivència humana per sobre de la felicitat dels individus que la conformen. És a dir, s’anteposa el funcionament col·lectiu a la felicitat personal. Per aquest motiu, es transmeten idees que, tot i ser falses i contraproduents per a les persones individuals, són vàlvules de seguretat per a la societat: encara que ens facin patir, permeten que la col·lectivitat funcioni.

Quan aquestes idees es posen en dubte, topem amb la inèrcia del comportament col·lectiu compartit, amb el que s’ha ensenyat en l’escola i en la família. Però que algun pensament contradigui l’habitual, no significa que sigui fals. Fins i tot, quan quelcom contradiu allò que ens fa patir potser hauríem d’escoltar-lo, no fos cas que ens alliberés del sofriment.

Preneu les idees propostes amb escepticisme. No les accepteu sense verificar-les. Mediteu sobre elles i sobre les seves implicacions. Les idees són inútils si no les fem nostres. Ja ha passat molt temps des de que es demanava a la gent que cregués cegament en el que es deia.

Continua la lectura de Els meus pensaments condicionen la meva vida

Empresa, consciència i grans de sorra

La paraula empresari té mala fama, però hem de recuperar-la. Ens l’han robada les grans multinacionals que l’usen per parlar de les seves relacions econòmiques d’explotació.

Segurament sabreu que dirigeixo Boira Editorial i que, per tant, sóc empresari.

La paraula empresari té mala fama, però hem de recuperar-la. Ens l’han robada les grans multinacionals que l’usen per parlar de les seves relacions econòmiques d’explotació.

Continua la lectura de Empresa, consciència i grans de sorra

Guia per no perdre’s en el supermercat espiritual

“El món dels cursos d’autoconeixement i creixement personal és molt ampli, han crescut com a bolets i, tot sovint, sembla un mercat persa ple de productes estranys i de noms exòtics… però, com diferenciar els cursos útils dels que no ho són? com diferenciar el gra de la palla?”

Després d’anys d’experiència com a alumne i com a mestre de cursos d’autoconeixement m’he animat a condensar nou criteris per diferenciar un bon curs de creixement personal dels que no ho són. Ho comparteixo per si t’és útil:

Continua la lectura de Guia per no perdre’s en el supermercat espiritual