L’islam i la lluita contra l’infidel: lliçons d’amor

En aquest mateix instant, molts països es troben assenyalats per l’odi de la islamofòbia. Els atemptats en nom de l’islam ens poden confondre i fer-nos creure que l’islam és una religió d’odi. Però l’islam té lliçons importants que donar-nos. Entre elles, la de la lluita contra l’infidel: la gihad. Som capaços d’acollir-la amorosament en el nostre interior?

LA VERITABLE LLUITA CONTRA L’INFIDEL

En la lectura de l’Alcorà, s’anima a les persones creients a lluitar contra els infidels en diverses ocasions. Es tracta d’una obligació religiosa per als musulmans. Però, qui són realment els infidels? Els infidels no són els altres, ni aquells que lliurement han decidit no abraçar l’islam.

Aquesta seria una interpretació completament errònia. L’islam no busca l’agressió com a forma de relació. Llavors, a quina lluita es refereix?

Crec, firmament, que la gihad fa referència a la lluita contra un/a mateix. El veritable significat de la paraula gihad és, precisament, la lluita contra l’infidel que hi ha dins meu, en aquelles parts que continuen sense confiar en la Vida

Això succeeix perquè, dins meu, existeixen àrees que encara no han aprés a estimar. Hi ha parts, dins meu, que segueixen arrelades en l’odi, que continuen aferrades a la idea de què no hi ha res més important que allò que m’afecta a mi personalment. Aquests pensaments m’impedeixen ser amorós amb els altres i aquest és un error immens. La lluita contra aquest error és al que fa referència l’Islam.

Però no ens equivoquem. La lluita contra el nostre enemic intern no pot idear-se a través de l’odi. Com ens ensenyen els sufís, místics musulmans que integren en la seva vida la profunda vivència de l’islam, cal fer-ho abraçant conscientment la Veritat. La clau és actuar des de la comprensió, l’amor i la tendresa, ja que des d’aquests sentiments podrem experimentar que tothom som una única persona.

En la recerca de la veritat a través de l’amor que produeix, inevitablement, la comprensió profunda, totes les religions troben un punt en comú. Però aquesta comprensió només es pot aconseguir mitjançant una comprensió complerta de la nostra realitat interna, especialment d’aquelles parts que s’omplen de por, odi i dolor. Això implica abandonar la violència i el mal tracte envers nosaltres mateixos/as: una veritable gihad. Una gran lliçó per aprendre.

Hem de recordar que tot allò que veig fora és, en realitat, una projecció del meu interior. Quan jo senti pau dins meu significarà que hauré reconvertit a l’infidel. La gihad s’haurà acabat. La gihad haurà guanyat.

EL VEL QUE PORTO A DINS

Quan parlo de convertir a l’infidel que portem a dins, no parlo des de la teoria, sinó des de la pròpia experiència.

Més d’un cop, m’he vist a mi mateix mirant amb superioritat a una dona que duia el hijab, el vel que utilitzen moltes dones musulmanes per cobrir el seu cap. El fet de sentir-me superior a elles em recorda que, en realitat, qui duu el vel de la ignorància i la prepotència sóc jo.

Si aconsegueixo mirar amb tendresa el meu interior, entendré que aquest pensament, al marge de ser un pensament injust, neix de la por que em provoca allò diferent, allò desconegut. Oblido que el hijab és emprat com a símbol per dir “ningú mana en mi sinó Al·là”, “no obeeixo a ningú més que a la divinitat”. Aquest és el significat del vel musulmà en certs paràgrafs de l’islam. Només recordant el seu significat, deixo d’ocupar un lloc violent que no hauria d’haver ocupat mai, del qual hauria de renegar. He vençut a la meva Gihad interior.

Així doncs, quan jutjo a les dones que duen el vel, als sense sostre que dormen en caixers automàtics, o a la gent que vesteix diferent a mi, em converteixo en l’infidel. I és, precisament, a aquest infidel al qual he de reconvertir. He de fer-lo fora de mi, de la mateixa manera que Jesús va fer fora del temple als mercaders per dessacralitzar el temple: la meva pròpia vida.

Recordem-ho, no es tracta d’una lluita externa sinó interna. Una lluita on l’amor ha de ser l’única arma d’acció. Potser hauríem d’abandonar la paraula lluita i començar a referir-nos a aquest procés com el moment de la reconciliació, el moment del perdó i l’amor.

SENSE OBLIDAR EL QUE ÉS IMPORTANT

Si el hijab em recorda que ningú mana en mi i que només obeeixo a la divinitat, que no hi ha cap altre déu que no sigui Al·là, significa que no he d’oblidar el més important. En realitat, el símbol del vel té la seva traducció en el primer manament de Jesús: “estimaràs a Déu sobre totes les coses”. És a dir, estimaràs pel simple fet d’estimar, cercant sempre la veritat i situant, en el centre de la teva vida, l’amor.

Només així, deixant de donar més valor a aspectes que no siguin la pròpia comprensió, estarem retornant a l’origen. D’alguna manera, totes les religions ens recorden que si volem recuperar la nostra essència hem de superar les creences, desitjos i afeccions que ens impedeixen tenir l’amor com a epicentre de la nostra existència.

Des d’aquest punt de vista, no hi ha res més important que la yihad. No hi ha res més important que la lluita contra l’infidel, sabent que l’infidel viu dins meu. Reconeixent que tot el que veig a fora és una projecció d’allò que encara no he integrat. Per això, he de beneir a la dona amb el hijab ja que em recorda que tots/es som iguals; he de beneir les notícies que apareixen contínuament en la televisió, ja que m’indiquen que no he d’odiar… tot el que succeeix al meu voltant és una senyal d’aquelles àrees en les que encara he de fer fora a l’infidel.

T’animo a intentar detectar aquells enemics interiors que portes dins teu. Així, quan els identifiquis en la teva vida, sabràs que aquells són els infidels. Aquells seran els mercaders que hauràs de fer fora del teu temple.

Un pensament sobre “L’islam i la lluita contra l’infidel: lliçons d’amor”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *