Eines per aprendre a estimar: I i II

Desitjar el bé d’una altra persona per estimar-la no és suficient. Cal saber actuar de forma que, independentment del que sentim i les circumstàncies, sapiguem fer quelcom que beneficiï a l’altre. Per tant, hem de tenir eines de relació.

El problema apareix quan, en determinades ocasions, ens manca una mica de criteri i acabem fent patir a persones que en realitat volem estimar.

Les següents eines poden explicar-se en positiu (allò que s’ha de fer) o en negatiu (allò al que cal renunciar!). Som-hi!

Eina número 1: Acceptar que tot el que succeeix és necessari

Tot el que succeeix té una causa prèvia. Pretendre que quelcom no hauria d’haver ocorregut és anar en contra de la ciència; si va existir una causa prèvia és, simplement inevitable, no viure l’actual situació. No podem pretendre que els fets succeeixin per art de màgia, seria absurd. En tot cas, hem de plantejar-nos com produïm les causes que generen allò que desitgem. I, per això, existeixen les set eines de l’amor. Abans, però, cal entendre que qualsevol cosa que ens succeeix és necessària. Si no m’agrada el que visc significa que no he estat capaç de generar les causes prèvies adequades. Després podré centrar-me en mi mateix i en les meves accions, en com genero les meves causes prèvies.

Canvia tu per a què jo estigui bé

Aquesta afirmació sorgeix perquè, sovint, ens centrem en obligar a què els altres canviïn. “Jo vull canviar-te perquè tinc problemes amb la nostra relació” Però, si sóc jo qui tinc problemes, qui ha de canviar? Això seria com demanar-li a algú que es prengui una aspirina quan som nosaltres qui tenim mal de cap. No té cap sentit. Si en la meva relació sóc jo qui tinc el problema, he de resoldre’l jo mateix. Es tracta d’acceptar que tu vius el teu propi procés i jo visc el meu. Assimilar que el que succeeix és necessari per a què jo pugui aprendre és el primer pas, perquè focalitzo les meves actuacions en mi i no en l’altre. No he de canviar ni forçar l’altra persona, he de limitar-me a fer la meva part.

L’altra forma d’explicar-ho seria preguntant-me: a què estic renunciant? Estic renunciant a la lluita contra el món. Jo mai lluito contra el món; el món existeix, l’observo i em plantejo com puc millorar-lo. Gaudeix-ho enriquint-lo enlloc de lluitar contra ell “perquè això no hauria d’haver succeït i tot hauria de ser diferent”. Si tu em dius que jo he de canviar és perquè no m’estimes, no m’acceptes tal i com sóc.

Et podries preguntar: però si no lluito, estic acceptant o m’estic resignant? Hi ha una gran diferència. Quan jo accepto un fet, dins meu hi ha molta més pau, sé que estic fent allò que he de fer. Quan em resigno, en canvi, dins meu hi ha lluita, angoixa, dolor… perquè en realitat no ho he acceptat. Visualitzem-ho en un exemple: jo no puc canviar que l’hivern sigui fred. Intentar-ho seria una estupidesa! Seria no respectar el món! I, sobretot, seria confondre quin és el meu paper en el món. Qui sóc jo per decidir com ha de ser l’hivern? Qui sóc jo per decidir com han de ser els altres? És confondre el meu paper, creure’m que sóc Déu enlloc de saber qui sóc realment.

Per tant, aquesta primera eina em diu que no he d’intentar canviar els altres. Per recordar-m’ho, acostumo a repetir-me una frase que resumeix aquesta eina “Tot el que succeeix és perfecte i necessari”.

Un exercici per aquesta eina

Per verificar que això és cert, suggereixo fer el contrari: a partir d’ara, davant de qualsevol fet que no t’agradi dels altres, obliga’ls a canviar. Explica’ls que són ells qui tenen un problema. Oblida’t de tu, no facis res. Tu ja ets perfecte, que siguin els altres els qui canviïn. I veuràs com, en fer això, la teva vida s’omple de problemes. D’aquesta manera, hauràs verificat la necessitat d’aplicar aquesta eina.

Eina número 2: Actuar cuidant als altres, com a mi m’agradaria que em cuidessin. Per respecte a mi. Per un compromís amb mi mateix.

Sempre recordo els/les mestres que van treure el millor de mi; ells/es confiaven en mi, em respectaven i em recolzaven. I saps quina resposta els vaig donar? Em vaig esforçar encara més. Per tant, per obtenir el millor dels altres i aconseguir que els altres treguin el millor d’ells mateixos, he de tractar-los com a mi m’agradaria que em tractessin. Per compassió? No. Perquè aquest és el compromís que he signat amb mi mateix. És a dir, quan no fereixo als altres, quan els tracto bé i els cuido, ho faig perquè tinc un compromís i desitjo ser-me fidel, no vull trair-me. I aquest compromís el mantinc independentment de que em tractis malament. Perquè quan mantinc una certa pau interior tractant-te bé a tu, jo estic content amb mi i, amb el temps, tu confiaràs en mi.

Per tant, aquesta eina ens parla d’actuar amb eficàcia i sempre amb serenitat. Si en un moment perdo els estreps, intentaré no perdre’ls contra tu. Faré qualsevol altra acció però ni t’insultaré ni et cridaré. Et tractaré amb molta tendresa. Aquesta eina és bàsica i serveix a pares i mares, però també per a parelles o pels teus socis. I vigila, perquè pretendre que, quan jo t’agredeixo verbalment, d’obra o de pensament, no deixa cap rastre és mentida. Tu em podràs perdonar, però si jo t’he agredit tindràs una cicatriu. Així que millor no emplenar de cicatrius les nostres relacions.

Els tres nivells de l’agressió

Conseqüentment, actuar amb eficàcia i serenor significa mantenir amb fermesa i lleialtat el tipus de relació que jo vull en la meva vida, independentment del que tu facis. En aquest cas, estic renunciant a agredir-te en tres nivells: renuncio a l’agressió física; a l’agressió verbal; i a l’agressió mental, en creure que tu hauries d’actuar d’una forma diferent, en què no dónes el 100%, creure que tu hauries de ser com jo vull. Això és mentida. Tu estàs en el teu procés i jo ho respecto, i estant jo en el meu procés et cuido tan bé com puc. Des de la màxima eficàcia i serenor, respectant amb fermesa i lleialtat els meus acords.

Quan jo començo a respectar-me mentalment, dins meu es genera una pau infinita i, llavors, em corresponen relacions d’amor pacífic i infinit. Quan dins meu hi ha pau, a l’exterior hi ha pau. És per això que m’obligo a respectar els acords que jo mateix m’he imposat.

Comprova-ho per tu mateix

Et proposo que facis el següent exercici: tractem sempre als altres d’una forma excel·lent, tendra, amb molta serenor i eficàcia, i comprovem com això ens dóna molt més poder en la relació. Pel contrari, deixem-nos endur per la violència de les accions, les paraules o el pensament i podrem veure com entrem en una conducta mecànica que acaba en desastre. Perquè les meves relacions es convertiran en mecàniques, plenes de violència, crítica, discriminació, i la conseqüència inevitable és que la meva vida s’omplirà de dolor.

I què fer amb les persones tòxiques?

Les persones tòxiques que hi ha en la nostra vida ens donen l’oportunitat d’aprendre molt d’elles, l’oportunitat de beneir-les i permetre que marxin a un altre lloc. Tot allò que se’t resisteixi, persisteix, diu el refrany. Si m’enfronto a elles, es quedaran. Realment, aquestes persones no són tòxiques sinó que es troben en un procés de major ignorància que la nostra i, per tant, es relacionen des de la violència, la imposició o el maltractament. Però si jo ho respecto i aplico la tercera eina, ens salvarem. Però d’això, en parlarem en un altre post.

2 pensaments sobre “Eines per aprendre a estimar: I i II”

  1. Hola,

    Durant la meva relació de quatre anys, la meva parella (ella) m’ha agredit verbalment vers els meus projectes professionals, vers el meu sou més baix que el d’ella, vers la meva relació d’ajuda als pares, tot i ser jo, un bon treballador, responsable, previsor, emprenedor, excel•lent cuidador, elogiador, recolzador, tant amb ella com les seves filles. El tema comença amb ‘a veure si et funciona el projecte i em retires’ i a mida que va passant el temps tot de retrets de ‘cobres molt poc’, ‘m’ets una càrrega econòmica’, ‘deixa d’ajudar els teus pares economicament’, ‘el teu projecte no et servirà per a res’,.., tot barrejat amb paraules d’amor etern, d’alegria diària i desitjos de casament, i quan ha tingut un ascens a la feina em va deixar de la nit al dia sense haver-hi cap simptoma de desgast, ni discussions ni mal ambient.

    No sé com qualificar una actuació com aquesta, però fa un maaaaaal !!!

    Salutacions,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *