Desmuntant refranys: pensa malament i encertaràs

Des de petits vam sentir frases dels llavis dels nostres pares, mares, germans i fins i tot mestres, que ens van marcar i han condicionat la resta de la nostra vida. Aquestes frases, que ens van arribar en forma de consells o advertències, moltes vegades han acabat determinant la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn i com afrontem les dificultats de la vida. I, tot sovint, ens movem més per la por i els prejudicis que per l’amor.

Quan empassem algun aliment sense mastegar, hi ha una alta probabilitat de què ens senti malament. Passarem algun temps amb aquell aliments dins del cos, amb una molesta sensació i, a la llarga, haurem d’expulsar-lo després d’haver patit una estona desagradable.

Aquesta és una explicació simple del que la psicologia Gestalt ha anomenat introjectes: conceptes que hem incorporat en la nostra personalitat sense haver-los analitzat, qüestionat o digerit. Això implica caminar per la vida amb una sèrie d’idees acceptades sense analitzar i actuar repetint vells esquemes – possiblement vells patrons familiars- i projectant sobre els altres quelcom que en realitat està dins meu. Observem el següent exemple:

El Lluís acaba d’obrir un negoci i acaba de trobar una persona molt preparada que pot ser una sòcia ideal. La coneix des de fa temps, però ell sap que les persones són traïdores i que no pot confiar en elles. La seva mare li havia dit des de petit: “pensa malament i encertaràs”. Per això comença aquesta nova relació amb molta desconfiança i posant a prova la bona voluntat de l’altra persona: s’ha d’assegurar, no pot fiar-se de les aparences. A pesar que l’altra persona dóna indicis de confiança després de cada repte, això només incrementa la preocupació d’en Lluís: segur que amaga quelcom. Així que, després de cada nova mostra de confiança per part de la seva sòcia, li posa un repte més difícil. Finalment, la seva sòcia li explica que no vol continuar involucrada en un negoci amb tants obstacles. Llavors el Lluís ho confirma: la seva mare tenia raó, no pot fiar-se de ningú. Desgraciadament, el Lluís no s’adona que ha estat ell mateix qui ha provocat la situació, per manca de confiança. Desgraciadament, el Lluís no s’adona que és ell qui no mereix ser digne de confiança. Ell es fa mal a si mateix.

Pensa malament i encertaràs

Quan pensem malament de les altres persones no encertem, sinó que ens fem mal. Què significa encertar? Encertar en la pròpia vida és la capacitat de viure-la amb felicitat. Si jo visc la meva vida amb dolor, no estic acceptant. És cert que algunes relacions fallen; és cert que alguns socis són poc fiables; és cert que a vegades hi ha persones que poden dir una cosa i fer la contrària. Però quan dins meu visc amb desconfiança, en l’odi, en la mentida, poso en dubte les persones amb les quals em relaciono. El que faig es trencar dins meu la confiança, la tendresa, l’amor cap a mi mateix i cap a la meva pròpia vida.

D’alguna manera, quan desconfio dels altres, el meu món es torna desconfiat. I quan això succeeix qui viu en la desconfiança sóc jo mateix. No és cert que si penso malament encertaré; quan penso malament no estic encertant perquè omplo la meva vida de dolor i sofriment, i això no és encertar! Encertar significa viure la vida de manera que jo sigui feliç.

I com puc encertar?

Encertarem sempre que pensem que els altres fan el que poden. Sempre que pensem que els altres tenen raons per actuar. Encertarem quan arribem a comprendre que, mentre els altres fan el que poden jo desitjaré que siguin feliços/es. Però, i si tu em deceps? I si fas una promesa i no la compleixes? I si ets la meva sòcia i, finalment, no ens entenem? Òbviament em protegiré i actuaré amb una certa prudència per a què això no em perjudiqui, però no t’odiaré per ser com ets. Seré sàviament prudent i obert al mateix temps. No pensaré malament de tu i, llavors, sí que encertaré.

Perquè si jo penso malament de tu i desconfio de tot, el meu món interior s’emplenarà de desconfiança. Estaré construint un món de desconfiança.

Per això he de pensar sempre dues coses: d’una banda, que totes les persones actuen creient que la seva forma d’actuar és l’adequada; d’altra, desitjar-les que siguin felices. Perquè tot allò que faig als altres m’ho faig a mi mateix i, per tant, pensaré que sempre faig tot el possible i que em desitjo que sigui feliç. I així segur que encertaré.

Construir unes bases sòlides

Però, i si m’enganyen? Una cosa és ser espirituals i bondadosos, tenir el cor obert, saber que els altres actuen tant bé com poden i una altra, ben diferent, és no veure les senyals.

Malgrat que tinguem una actitud oberta, hem de tenir coneixement. I saber que, sense desconfiar, hem de relacionar-nos amb els altres sense posar en risc allà on pot existir perill. És a dir, així com quan construeixo una casa em refio dels materials que utilitzo i, tot i així, porto casc i vigilo en posar tots els andamis i complir amb les normes de seguretat també puc pensar, quan em relaciono amb els altres, que fan el que poden i que desitjo que siguin feliços/es. Si m’associo amb algú, he de firmar un contracte generós, però legalment sòlid que ens protegeixi a ambdós en situacions de risc.

Quan em relaciono amb el món amb coneixement i, a la vegada, sóc capaç de llegir les senyals que em donen per veure si l’edifici que estic construint és sòlid, si el ciment s’ha forjat i puc construir el segon pis, o si resulta que era defectuós i no ha forjat. Però si no ha forjat, no he de pensar malament de la persona, sinó simplement que: “aquesta persona no forja, no és sòlida i no m’hi entenc”. I, per tant, posar coneixement, separant-nos i desitjant-li el millor.

Pensa bé del altres i encertaràs, perquè la teva vida s’emplenarà de benestar. Pensa malament i t’equivocaràs, perquè la teva vida s’omplirà de dolor.

Exercici de verificació: com ho comprovarem?

Comprova que quan desconfies de les altres persones, qui viu en la desconfiança ets tu. Comprova que quan no et fies dels altres, actues de manera que despertes en els altres l’absència de confiança. Comprova que, quan no desitges el millor per l’altre, dins teu hi ha odi i això significa que la teva vida s’omple de dolor. Verifica que això no és bo per a tu!

Exercici pràctic: el bagul dels records

Et demanem que miris enrere i recordis aquells moments, persones o situacions que t’hagin causat dolor. T’animem a preguntar-te el següent:

  1. En realitat, la persona que actuava, pensava que ho estava fent bé tot i estar equivocat? Buscava un bé encara que fos el seu únic plaer o seguretat? Ho feia encara que allò suposes el meu dolor? Puc adonar-me que l’altra persona estava maltractant-me per defensar-se, per defensar les seves necessitats, la seva maldat, és a dir, actuava buscant el seu propi bé?
  2. Puc adonar-me que em va faltar coneixement per veure les senyals?
  3. Puc adonar-me que gràcies a aquesta persona he après quelcom que no tornarà a repetir-se? M’atreveixo a aprendre-ho?
  4. Puc beneir a aquesta persona i a aquesta circumstància perquè sense ella no hagués aprés?
  5. Puc pensar bé d’aquesta persona i omplir-me de pau?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *