Desmuntant refranys: No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré

En un cert moment, l’Alicia s’adona que no és bona en la seva feina, no li agrada i es sent incòmoda. Intenta portar-ho tan bé com pot fins que, un dia, “afortunadament per a ella”, l’acomiaden. En aquell moment, es diu a si mateixa “tant de bo no hagi de tornar mai a treballar en una feina similar. És el pitjor que em podia tocar per guanyar-me la vida”.

Al poc temps, es torna a presentar a una altra feina que tampoc la fa feliç, enfrontant-se amb el destí en aquells aspectes que no sap com resoldre. Una vegada i una altra, l’Alicia torna a trobar-se amb el mateix problema de difícil solució. Una aigua que ella no volia beure…

QUÈ SOSTÉ AQUESTA CREENÇA?

La idea que hi ha darrere d’això és que tothom hauria de ser prudent, perquè la vida és venjativa i, fins i tot, perillosa en un cert moment. Si tu dius “d’aquesta aigua no en beuré”, (si m’hi obliguen ho faré, però si puc ho evitaré) potser, per maldat, la vida et tornarà a posar davant d’aquella dificultat quan menys t’ho esperis.

Així que la millor opció és resignar-te, perquè la vida és una vall de llàgrimes, i estem aquí per patir, així que… mala sort! I mai diguis “d’aquesta aigua no en beuré” perquè està previst que totes les persones han de patir. Per tant, “quan vegis la barba del teu veí tallar, posa la teva a remullar” i no diguis que no, perquè te les tallaran.

Podem veure que les creences que habiten darrere d’aquests conceptes estan relacionades amb la venjança, la por, en creure que el món és dolent, que s’ha de ser prudent, que és millor rendir-se que resistir, que és aconsellable “un roí conegut que un bo per conèixer”, o que “més val un ocell al puny que una grua lluny”, etc. Que, si et toca quelcom que no t’agrada, ho has de suportar i tirar endavant. Però res d’això és cert. La realitat és una altra.

QUÈ HI HA DE CERT DARRERE D’AQUESTA CREENÇA?

La realitat és que nosaltres naixem, com a mínim, amb dues maletes: una maleta que anomenem vocació, que està plena de coses que ens resulten fàcils; coses que, quan ens passen, no ens importa gestionar-les. És a dir, que no se’ns ocorreria mai dir “d’aquesta aigua no en beuré”, sinó que diríem “dóna-me’n més, m’apassiona”.

Però, al costat de la maleta de la vocació (que inclou tot el que domino i gaudeixo), n’hi ha una altra que a vegades és més petita i d’altres que és més gran: la del Karma o destí. En aquesta maleta hi ha, per exemple, les assignatures que no he aprovat i que, per tant, he suspès. Situacions en les que dic “Quin mal karma que tinc!”, “quina mala sort!”. Però no és així, en realitat el que tinc és ignorància i, quan aconsegueixi aprovar aquelles matèries, tindré un millor present i més positiu.

Quina és la realitat? La realitat és que tu hauries de dir-te: “quines ganes tinc de beure’m la maleta del destí”, “quines ganes tinc de beure’m aquella aigua de la que jo havia renegat”.

No es tracta de dir “està bé, no diré que no la beure…” sinó de dir, “vinga, posa-me’n una ampolla sencera que l’acabaré!”. Perquè quan acabi aquesta maleta, tot el que no sabia fer deixarà d’existir. I, quan això succeeixi, passarà de la maleta del destí (del dolor), a la de la vocació (o gaudi).

I, de sobte, si la nostra amiga Alicia hagués decidit estimar la seva feina i dominar-la, ara podria escollir entre aquella que va abandonar i el segon lloc que li van oferir – que en realitat no era res de l’altre món- i, possiblement, s’hagués quedat amb la primera feina, gaudint-la.

Si en algun moment us heu de comprometre en la vostra vida i escollir entre la mel dolça de la maleta de la vocació i la mel amarga de la del destí, escolliu la segona.

Perquè quan l’acabeu, tot es convertirà en mel. Perquè un cop s’acaba la ignorància, es converteix en coneixement. La vida, llavors, es torna feliç i aquesta sí és la realitat. No hem de dir “no en beuré” sinó, “sí, en vull beure, i ho faré conscientment”.

I BEURÉ AMB CONSCIÈNCIA

Tot el que fem amb consciència es traspassa amb agilitat, amb menys sofriment i a més velocitat. Tot allò on jo hi poso consciència, creix i es multiplica. Si jo poso consciència en la maleta on tinc dificultats, de forma voluntària, el que creix és el plaer d’aprendre.

Perquè hi ha dues maneres d’aprendre: la dels estudiants d’ESO que diuen “no vull anar a l’institut!” però hi han d’anar, i ho fan a desgrat; i la dels estudiants que diuen “aprofitant que hi he d’anar; aprendré alguna cosa”

I s’adonen del que estan aprenent, pregunten, fan amics i gaudeixen… La classe és la mateixa. La diferència està en què uns van decidir beure i altres han dit: “no prometré que no la beuré – perquè al juny tinc exàmens- però quan més lluny millor”. I aquí rau el gran error.

COM VERIFICAR SI FUNCIONA

Podem comprovar que aquelles coses que ens han donat una gran dificultat, un cop superades, ens han aportat una gran satisfacció. I han produït, a més, una sensació de seguretat que hem pogut traslladar en altres àmbits.

Per tant, podem verificar que, quan abordem quelcom amb consciència, posant la nostra atenció, desitjant aprendre, entenem i enriquim la nostra vida. D’aquesta manera, hem verificat que la nostra vocació augmenta.

Però també hem comprovat el contrari: quan hem decidit que les coses s’allunyin de nosaltres, quan hem intentat evitar-les, hem comprovat que la majoria de vegades no és possible. I que, “anar a classe, sense voler aprendre” és un passaport directe al sofriment.

La frase “No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré” amaga quelcom: que l’aigua que no t’agrada, la que no vols beure és, malgrat tot, la que més et convé. És com els nens/es que no volen verdura…i això és el que més els convé! Moltes vegades no tenim en compte que allò que no ens agrada, es convé; i el que ens agrada, és el que no ens convé.

Estimat/da lector: jo no sé quina coses concreta és l’adequada. Però sí sé que l’adequat és ser capaç de viure en la meva vida, gaudint-la, al marge de les circumstàncies que m’hagin tocat viure. Per tant, totes les coses que no suporto he d’aprendre a estimar-les perquè estan allí, dins la meva vida.

Un pensament sobre “Desmuntant refranys: No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *