Què significa estimar? Una definició més enllà del sentimentalisme

Mentre no descobreixis el veritable significar de l’amor, la teva vida s’omplirà de dolor. Mentre continuïs ignorant el seu significant, més t’allunyaràs de l’amor.

Quan no coneixem el veritable significat d’alguna cosa, ens equivoquem i això implica dolor. Per això es tan important descobrir el veritable significat de les paraules. No perquè siguin paraules, sinó perquè guien la nostra conducta: actuo tal com comprenc el món.

I tu, t’animes a descobrir el veritable significat de l’amor?

Continua la lectura de Què significa estimar? Una definició més enllà del sentimentalisme

La situació a Catalunya: reflexions

En els grups de creixement personal i despertar espiritual que imparteixo, no acostumem a abordar aspectes polítics o socials perquè el treball més urgent a realitzar és, bàsicament, el personal i interior dins de cada persona.

Tanmateix, a l’última trobada d’ex-alumnes es van plantejar diverses preguntes sobre la situació política actual entre Catalunya i Espanya.

Em nego a donar consells. Cada persona ha de trobar les seves pròpies respostes concretes. Però sí comparteixo una sèrie de criteris que ens van servir de punt de partida. Els comparteixo, per si us són d’utilitat.

Continua la lectura de La situació a Catalunya: reflexions

Aula Interior. Viure des d’allò Superior: ser la felicitat

Des d’un cert punt de vista, no cal fer res per viure en allò Superior. La nostra pròpia essència és divina i, per tant, experimentar la divinitat és quelcom natural.

Tanmateix, com ja vaig comentar en els anteriors articles, és imprescindible dur a terme un procés d’auto-coneixement, de reequilibrar la nostra personalitat i netejar el nostre inconscient per poder tenir una veritable vida espiritual. Mentre la nostra vida estigui marcada pels sofriments quotidians: necessito una parella, la feina m’absorbeix, el món és insegur… no podré viure de forma continuada en un estat Superior ja que estaré patint i tendiré a posar la meva atenció en allò que em fa patir.

Continua la lectura de Aula Interior. Viure des d’allò Superior: ser la felicitat

Aula Interior. Equilibrar la meva personalitat i netejar l’inconscient: el camí cap a la felicitat

Tots els camins de creixement personal i despertar espiritual són camins d’auto-coneixement. I és lògic: si no ens coneixem, a qui volem alliberar?

Per això, el primer pas per viure lliurement és descobrir les nostres mancances. Per poder abandonar la nostra presó hem de cartografiar-la. Després d’assenyalar les nostres mancances, podrem alegrar-nos de tenir el mapa de la nostra presó i saber on cavar el túnels per sortir-ne!

Continua la lectura de Aula Interior. Equilibrar la meva personalitat i netejar l’inconscient: el camí cap a la felicitat

Aula Interior. Descobrir la meva pròpia presó: el camí cap a la felicitat

Moltes vegades em pregunten com viure una felicitat estable. Desgraciadament quan m’ho pregunten, només puc donar una resposta: mentre el teu objectiu sigui aconseguir la felicitat, aquesta serà inabastable.

No us confoneu. No estic afirmant que la felicitat sigui impossible. Al contrari, afirmo que és possible viure-la en primera persona ara i aquí. Afirmo que el “regne del cel” ha arribat, com deia Jesús de Natzaret fa dos mil anys. Afirmo que la felicitat és possible.

Continua la lectura de Aula Interior. Descobrir la meva pròpia presó: el camí cap a la felicitat

Desmuntant refranys: pensa malament i encertaràs

Des de petits vam sentir frases dels llavis dels nostres pares, mares, germans i fins i tot mestres, que ens van marcar i han condicionat la resta de la nostra vida. Aquestes frases, que ens van arribar en forma de consells o advertències, moltes vegades han acabat determinant la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn i com afrontem les dificultats de la vida. I, tot sovint, ens movem més per la por i els prejudicis que per l’amor.

Quan empassem algun aliment sense mastegar, hi ha una alta probabilitat de què ens senti malament. Passarem algun temps amb aquell aliments dins del cos, amb una molesta sensació i, a la llarga, haurem d’expulsar-lo després d’haver patit una estona desagradable.

Continua la lectura de Desmuntant refranys: pensa malament i encertaràs

Viatjar? Tornar a casa!

Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un creuer excepcional pel Mediterrani visitant els llocs més turístics, fotografiant tot el que volgués i menjant com si no existís res més.

En un d’aquells moments de frenesí estival, recordo una parella llegint una d’aquelles guies que contenen els “imprescindibles” de cada ciutat. Ell, abatut per la intenció d’ella de “veure una exposició més”, exclamava exhaust “jo només vull tornar a casa. Llar, estimada llar!”.

I en aquell moment vaig descobrir quin era el viatge més valuós… i no és el que sempre ens han dit!

Continua la lectura de Viatjar? Tornar a casa!

Només quan callo, veig amb claredat

La vida és un diamant de múltiples i infinites cares. Algunes d’aquestes cares es complementen mentre que d’altres semblen totalment contradictòries. Tanmateix, això no significa que en un cert moment no puguem copsar-les totes, només cal intentar copsar-les més enllà de la ment lògica. Tal com deia Antonio Blay, sovint “pensar és un endarreriment mental”.

Sempre que estiguem disposats/des a descobrir la veritat, és a dir, a endinsar-nos més enllà de l’aparença, podrem entendre totes les cares que té la realitat. Però, per fer-ho, ens pot ajudar l’exercici de replantejar-nos el significat de les paraules..

I, en aquest sentit, el silenci és “la Paraula” que amaga un profund missatge.

Continua la lectura de Només quan callo, veig amb claredat

Desmuntant refranys: Déu escanya però no ofega

El Joan es troba en una situació límit. Fa dos anys, va rebutjat dues feines que no li agradaven. Se li havia acabat l’atur i es trobava en un moment en què, o aconseguia una feina, o hauria de tornar a casa dels seus pares. En aquell instant, mirant-se al mirall amb els seus cinquanta anys, es va dir: “Bé, Déu escanya però no ofega”.

Continua la lectura de Desmuntant refranys: Déu escanya però no ofega

Aixeca’t i camina: la teva malaltia no condiciona la teva vida

Fa uns mesos vaig rebre un correu amb una consulta d’un home, que em demanava consell degut a la seva malaltia, la qual podia convertir-se en crònica i, fins i tot, mortal.

Em preguntava, bàsicament, com podia portar la malaltia. En aquell instant, em vaig preguntar: “quin consell podria donar-li? Com puc ajudar a una persona malalta?” I, de seguida, ho vaig saber. Ell no estava malalt. Això és el que es deia a si mateix però, en realitat, estava perfectament sa. 

Continua la lectura de Aixeca’t i camina: la teva malaltia no condiciona la teva vida