Aula Interior. Equilibrar la meva personalitat i netejar l’inconscient: el camí cap a la felicitat

Tots els camins de creixement personal i despertar espiritual són camins d’auto-coneixement. I és lògic: si no ens coneixem, a qui volem alliberar?

Per això, el primer pas per viure lliurement és descobrir les nostres mancances. Per poder abandonar la nostra presó hem de cartografiar-la. Després d’assenyalar les nostres mancances, podrem alegrar-nos de tenir el mapa de la nostra presó i saber on cavar el túnels per sortir-ne!

Els nostres punts dèbils són els que ens fan patir. Com en podem fugir? Només hi ha una única sortida: exercitant-los amb consciència.

Per exemple, quan descobreixo que sóc una persona que fuig del combat, que té por, inseguretat i impotència, què puc fer? Doncs enfrontar-m’hi, lluitant d’una forma real, concreta i pràctica. Si necessito més energia, només podré incrementar-la exercitant-la. Així m’obligaré a no fugir de les baralles, a parlar amb un to més alt, a caminar i moure’m amb més energia i velocitat, m’obligaré a fer arts marcials… és a dir, m’obligaré a exercitar de forma conscient la meva energia, per a què el treball interior que realitzi sigui verídic i així pugui sortir del bucle que m’atrapa.

Si, al contrari, descobreixo que tinc un cor fred i que no suporto les altres persones, m’obligaré a estar rodejat de persones, a conviure amb això: en un grup, en una ONG, a expressar les meves emocions… Si, per exemple, descobreixo que no tinc criteri i que visc en un món confús, en el qual em sento ruc, m’obligaré a estudiar, a investigar, a llegir, a expressar les meves opinions de forma argumentada, etc.

I tot això ho faré amb consciència, sabent que estic treballant la meva personalitat per ser més lliure. La consciència i la determinació faran que pugui estar present en llocs i activitats de les quals abans fugia. La conseqüència serà que la meva vida s’equilibrarà. També serà el moment de treballar els traumes inconscients que els meus dèficits han provocat.

Podré netejar el meu passat i el meu inconscient amb tècniques d’expressió concretes perquè hauré recuperat les meves capacitats i no em donarà por mirar enrere.

Vull assenyalar que si fem allò que evitem fer i netegem el nostre inconscient del dolor, la nostra personalitat s’equilibrarà. Tanmateix, ningú pot pretendre equilibrar el seu centre emocional, energètic o intel·lectual sense exercitar-lo. I l’exercici ha de ser concret i pràctic. No hi ha dreceres ni solucions màgiques.

Però allò meravellós és que, quan enfortim el nostre punt dèbil, la nostra vida es transforma. Literalment: es transforma. Quan exercíem allò que ens fa vulnerables, ens enfortim i podem portar una vida adulta equilibrada: segura, amorosa i amb criteri.

Mentre no fem aquest pas, el sofriment serà inevitable: determinades realitats em superaran i em faran patir perquè no tinc la capacitat d’abordar-les. El sofriment està en relació directa amb els dèficits que tenim. Per això hem d’equilibrar les nostres tres capacitats: l’energètica, l’emocional i l’intel·lectual. Mentre aquestes tres capacitats bàsiques no estiguin equilibrades, no podrem gaudir d’una vida adulta equilibrada i conscient.

Però, a més a més, sense equilibri en la vida quotidiana és impossible tenir una veritable vida espiritual. L’esperit necessita una personalitat equilibrada. Qui desitgi una connexió profunda amb allò Superior, ha d’estar fortament arrelat en allò quotidià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *