Només quan callo, veig amb claredat

La vida és un diamant de múltiples i infinites cares. Algunes d’aquestes cares es complementen mentre que d’altres semblen totalment contradictòries. Tanmateix, això no significa que en un cert moment no puguem copsar-les totes, només cal intentar copsar-les més enllà de la ment lògica. Tal com deia Antonio Blay, sovint “pensar és un endarreriment mental”.

Sempre que estiguem disposats/des a descobrir la veritat, és a dir, a endinsar-nos més enllà de l’aparença, podrem entendre totes les cares que té la realitat. Però, per fer-ho, ens pot ajudar l’exercici de replantejar-nos el significat de les paraules..

I, en aquest sentit, el silenci és “la Paraula” que amaga un profund missatge.

Continua la lectura de Només quan callo, veig amb claredat

Desmuntant refranys: Déu escanya però no ofega

El Joan es troba en una situació límit. Fa dos anys, va rebutjat dues feines que no li agradaven. Se li havia acabat l’atur i es trobava en un moment en què, o aconseguia una feina, o hauria de tornar a casa dels seus pares. En aquell instant, mirant-se al mirall amb els seus cinquanta anys, es va dir: “Bé, Déu escanya però no ofega”.

Continua la lectura de Desmuntant refranys: Déu escanya però no ofega

Aixeca’t i camina: la teva malaltia no condiciona la teva vida

Fa uns mesos vaig rebre un correu amb una consulta d’un home, que em demanava consell degut a la seva malaltia, la qual podia convertir-se en crònica i, fins i tot, mortal.

Em preguntava, bàsicament, com podia portar la malaltia. En aquell instant, em vaig preguntar: “quin consell podria donar-li? Com puc ajudar a una persona malalta?” I, de seguida, ho vaig saber. Ell no estava malalt. Això és el que es deia a si mateix però, en realitat, estava perfectament sa. 

Continua la lectura de Aixeca’t i camina: la teva malaltia no condiciona la teva vida