L’almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas

Si cada dia fas el bé sense importar qui és la persona que se’n beneficia, la teva vida millorarà. Surts de casa amb el cor obert i, a qualsevol persona que trobis, l’ajudes des de la bondat. Perquè la bondat sempre té una compensació. Perquè ja sabem que el bé sempre guanya al mal (només cal veure les pel·lícules de Superman!).

Aquest refrany popular ens convida a què actuem sense mirar el destinatari de les nostres accions. Simplement hem d’anar per la vida salvant a les persones; essent bons; relacionant-nos des de l’amor i la tendresa,… i tot anirà bé.

Però això NO és cert.

Continua la lectura de L’almoina, quan la faràs, no miris a qui la fas

21 creences que ens amarguen la vida

Hola a tothom! Avui vull compartir amb vosaltres l’àudio sobre “21 creences que ens amarguen la vida” emès al programa l’Ofici de Viure de Catalunya Ràdio el 22 de gener.

Per què no destapar aquelles creences que ens fan patir? Doncs d’això, i molt més, és el que vam parlar amb la psicooncòloga Eva Juan i amb en Gaspar Hernàndez.

Us animo a tots/es a escoltar-lo i a alliberar-vos del sofriment, perquè..Yes we can!

Si t’agrada, no dubtis en compartir-lo! Difonguem el coneixement!

El trobaràs a continuació, o bé, clicant aquí.

Qui et vol bé et farà plorar

Aquesta és la història d’un pare que estima bojament al seu fill, però com no aconsegueix que aquest l’obeeixi i faci allò que li diu –i que, segons el pare, seria pel seu bé- acaba cridant-lo i castigant-lo per a què aprengui la lliçó. El nen plora perquè se sent culpable i, mentrestant, el pare també se sent impotent. En cercar el consol de l’àvia, ella li explica que el seu pare només vol el seu bé, que ell és qui millor sap què és el més beneficiós per als seus fills encara que ells no ho entenguin. I li recorda la frase que ho confirma: qui et vol bé et farà plorar.

Continua la lectura de Qui et vol bé et farà plorar

Espiritualitat i diners: reflexions des de la pujada de gener

Amb la pujada de gener trucant a la porta, és realment complicat arribar a final de mes. En realitat, aquest fenomen succeeix tots els mesos però no és quelcom que ens preocupi perquè, en el fons, som persones honrades. Veritablement és millor ser pobre, o no? Tal com diu l’evangeli cristià: “és més difícil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu ”.

Però, aquesta és la realitat? Espiritualitat i pobresa econòmica han d’anar de la mà? Realment, l’evangeli parla de diners? I si no parla de diners, de què parla?

Continua la lectura de Espiritualitat i diners: reflexions des de la pujada de gener

Abelles, felicitat i vida quotidiana

Com viure amb felicitat els maldecaps de la vida? Com adonar-me que qualsevol fet de la meva vida quotidiana és una crida a despertar? Com optar per la felicitat quan el cos ens fa mal o quan ens ocorren contratemps? Com deixar de confondre la veritat amb el que ha passat?.

I, la pregunta fonamental, com pot l’anterior conduir-nos a viure cada dia feliçment?

Continua la lectura de Abelles, felicitat i vida quotidiana

La injustícia no existeix. Creure en ella m’omple de venjança i odi

Podem esperar d’un cocodril que actuï com un gosset falder? Podem esperar del foc que no cremi? Podem creure que l’aigua deixarà d’estar mullada?

Esperar que les coses siguin diferents a com són és ignorar la llei de causa-efecte: mentre existeixi la causa prèvia, només podem viure l’efecte que en tenim.

Pretendre que la realitat és injusta perquè no encaixa amb els nostres desitjos és negar-nos a comprendre que el foc, el cocodrils i l’aigua són com són i, per tant, produeixen els resultats que produeixen. Pensar que la seva acció o la seva existència és injusta, ens omple d’odi i venjança… i, et sembla bona idea viure odiant?

Continua la lectura de La injustícia no existeix. Creure en ella m’omple de venjança i odi