El mal, com a tal, no existeix. Existeix la ignorància

Estic al cinema veient una pel·lícula: la clàssica lluita entre el bé i el mal. En aquest moment, m’adono que tota la nostra vida està basada en la falsa creença de l’existència d’un mal que lluita contra el bé.

Però m’adono que aquesta perspectiva errònia ens condueix al dolor, a l’enfrontament i a fer-nos mal a nosaltres mateixos/es i als altres.

Però, per què afirmo que és una visió errònia? Com saber que el mal no existeix? I, el que és encara més important: llavors, quina és la realitat? Què és el que realment existeix?

Continua la lectura de El mal, com a tal, no existeix. Existeix la ignorància

Les dificultats em permeten autorealitzar-me

Beneeix les dificultats. Sense elles no podríem actualitzar el nostre potencial.

No afirmo que les busquem de forma innecessària, ja en tenim suficients a la vida com per complicar-nos-la gratuïtament! Però agraïm les dificultats de la nostra vida: elles ens permeten aprendre el que encara ignorem.

Gràcies a les dificultats traspassem la nostra zona de confort i actualitzem el nostre potencial. Gràcies a les dificultats arribem a ser qui estem cridats a ser. Beneïdes siguin!

Continua la lectura de Les dificultats em permeten autorealitzar-me

Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal

En realitat, no celebrem el Nadal només per recordar el naixement de Jesús. El celebrem per recordar-nos que un altre naixement ha de succeir i que, pel que sembla, encara no ha passat.

El Nadal no és un fet que va ocórrer en un estable fa 2000 anys, sinó quelcom que ha de passar ara i en la nostra realitat. Mentre aquest naixement no succeeixi, seguirem celebrant el Nadal per recordar a qui ha de néixer, que neixi. Tanmateix, sembla que gairebé ningú ho recorda i per això creiem que el Nadal és només la celebració del naixement d’un tal Jesús de Natzaret, oblidant-nos del verdader naixement i el més important de tots.

Però, quin naixement estem esperant? A qui esperem?

Continua la lectura de Néixer en un pessebre: una visió alternativa del Nadal

Jo sóc responsable dels meus pensaments

No és veritat que el Joan em posi nerviós. No és veritat que la meva mare em tregui de polleguera. És fals que la Maria m’alegri els matins amb el seu bon humor.

Quan faig responsables els altres del que jo penso succeeixen dues coses: m’enganyo a mi mateix/a i delego el meu poder. Ambdós generen problemes i dolor en la meva vida. Si desitjo ser feliç i lliure he de veure la veritat i recuperar el meu poder. Per fer-ho cal que m’adoni que només jo sóc responsable dels meus pensaments, del meu interior. Ningú més. Només jo.

Continua la lectura de Jo sóc responsable dels meus pensaments