Desmuntant refranys: pensa malament i encertaràs

Des de petits vam sentir frases dels llavis dels nostres pares, mares, germans i fins i tot mestres, que ens van marcar i han condicionat la resta de la nostra vida. Aquestes frases, que ens van arribar en forma de consells o advertències, moltes vegades han acabat determinant la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn i com afrontem les dificultats de la vida. I, tot sovint, ens movem més per la por i els prejudicis que per l’amor.

Quan empassem algun aliment sense mastegar, hi ha una alta probabilitat de què ens senti malament. Passarem algun temps amb aquell aliments dins del cos, amb una molesta sensació i, a la llarga, haurem d’expulsar-lo després d’haver patit una estona desagradable.

Continua la lectura de Desmuntant refranys: pensa malament i encertaràs

Viatjar? Tornar a casa!

Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de gaudir d’un creuer excepcional pel Mediterrani visitant els llocs més turístics, fotografiant tot el que volgués i menjant com si no existís res més.

En un d’aquells moments de frenesí estival, recordo una parella llegint una d’aquelles guies que contenen els “imprescindibles” de cada ciutat. Ell, abatut per la intenció d’ella de “veure una exposició més”, exclamava exhaust “jo només vull tornar a casa. Llar, estimada llar!”.

I en aquell moment vaig descobrir quin era el viatge més valuós… i no és el que sempre ens han dit!

Continua la lectura de Viatjar? Tornar a casa!

Només quan callo, veig amb claredat

La vida és un diamant de múltiples i infinites cares. Algunes d’aquestes cares es complementen mentre que d’altres semblen totalment contradictòries. Tanmateix, això no significa que en un cert moment no puguem copsar-les totes, només cal intentar copsar-les més enllà de la ment lògica. Tal com deia Antonio Blay, sovint “pensar és un endarreriment mental”.

Sempre que estiguem disposats/des a descobrir la veritat, és a dir, a endinsar-nos més enllà de l’aparença, podrem entendre totes les cares que té la realitat. Però, per fer-ho, ens pot ajudar l’exercici de replantejar-nos el significat de les paraules..

I, en aquest sentit, el silenci és “la Paraula” que amaga un profund missatge.

Continua la lectura de Només quan callo, veig amb claredat

Desmuntant refranys: Déu escanya però no ofega

El Joan es troba en una situació límit. Fa dos anys, va rebutjat dues feines que no li agradaven. Se li havia acabat l’atur i es trobava en un moment en què, o aconseguia una feina, o hauria de tornar a casa dels seus pares. En aquell instant, mirant-se al mirall amb els seus cinquanta anys, es va dir: “Bé, Déu escanya però no ofega”.

Continua la lectura de Desmuntant refranys: Déu escanya però no ofega

Aixeca’t i camina: la teva malaltia no condiciona la teva vida

Fa uns mesos vaig rebre un correu amb una consulta d’un home, que em demanava consell degut a la seva malaltia, la qual podia convertir-se en crònica i, fins i tot, mortal.

Em preguntava, bàsicament, com podia portar la malaltia. En aquell instant, em vaig preguntar: “quin consell podria donar-li? Com puc ajudar a una persona malalta?” I, de seguida, ho vaig saber. Ell no estava malalt. Això és el que es deia a si mateix però, en realitat, estava perfectament sa. 

Continua la lectura de Aixeca’t i camina: la teva malaltia no condiciona la teva vida

Desmuntant refranys: No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré

En un cert moment, l’Alicia s’adona que no és bona en la seva feina, no li agrada i es sent incòmoda. Intenta portar-ho tan bé com pot fins que, un dia, “afortunadament per a ella”, l’acomiaden. En aquell moment, es diu a si mateixa “tant de bo no hagi de tornar mai a treballar en una feina similar. És el pitjor que em podia tocar per guanyar-me la vida”.

Al poc temps, es torna a presentar a una altra feina que tampoc la fa feliç, enfrontant-se amb el destí en aquells aspectes que no sap com resoldre. Una vegada i una altra, l’Alicia torna a trobar-se amb el mateix problema de difícil solució. Una aigua que ella no volia beure…

Continua la lectura de Desmuntant refranys: No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré

Cap home honest s’ha fet ric en un moment

En una ocasió, al Guillem li ofereixen un negoci interessant, innovador i segur. Si l’accepta, podria arribar a multiplicar els seus ingressos de forma exponencial i èticament. Tanmateix, quelcom dins seu es rebel·la i ho deixa passar

Anys més tard, en veure un company seu que sí va acceptar aquell negoci, pensa: “Ell haurà guanyat molts diners, però jo tinc la consciència ben tranquil·la”. La vella creença que afirma que riquesa, honradesa i espiritualitat no són compatibles, havia començat a funcionar.

A un grup d’empresaris que acudia a un dels meus cursos d’Empresa i Espiritualitat, els vaig convidar a presentar-se definint quina era la seva feina i responent a la següent pregunta: els diners, són importants?

Continua la lectura de Cap home honest s’ha fet ric en un moment

No demanis feina, ofereix solucions!

Quantes vegades haurem escoltat que no hem d’esperar a què les coses passin, sinó fer que passin? En l’àmbit laboral, sovint creiem que és suficient en enviar un currículum per obtenir una feina. Tanmateix, res està més lluny de la realitat, especialment ara, en aquests moments de canvis socials tan intensos.

Continua la lectura de No demanis feina, ofereix solucions!

L’islam i la lluita contra l’infidel: lliçons d’amor

En aquest mateix instant, molts països es troben assenyalats per l’odi de la islamofòbia. Els atemptats en nom de l’islam ens poden confondre i fer-nos creure que l’islam és una religió d’odi. Però l’islam té lliçons importants que donar-nos. Entre elles, la de la lluita contra l’infidel: la gihad. Som capaços d’acollir-la amorosament en el nostre interior?

Continua la lectura de L’islam i la lluita contra l’infidel: lliçons d’amor

Amor i psiquiatria: amics incompatibles?

Antoine de Saint-Exupéry deia que “només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls”. Dia rere dia, caiem en la trampa de judicar els altres perquè són diferents, perquè no són tant intel·ligents com nosaltres, o simplement perquè no actuen de la manera que creiem adient. Tanmateix, veure la realitat des d’aquest punt de vista ens fa oblidar l’altre, aquell que s’allunya dels nostres esquemes mentals

Continua la lectura de Amor i psiquiatria: amics incompatibles?